traducció literària
L’albada.
La branca estén
el seu perfil prim
a les finestres, cos, dels teus ulls.
Pardals. Parpelles.
Es para
amb prou feines la pupil·la
a la llum esbossada.
Advé, advens,
cos, el dia.
Podria el dia aturar-se
a la branca nua,
ésser sols el despertar.
José Ángel Valiente (Ourense, 1929 – Ginebra, 2000)
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
Els ulls són les portes de la ment;
val més tancar-los, ara, per prudència,
ara que el jorn avança indiferent…
I les portalades de l’ànima… les orelles;
tanquem-les també per prudència.
Preguem pels morts i pels ancians,
perquè tinguem algú que els estime…
un poc d’amor, garantia de vida,
sense necessitat de lleis ni de proclames…
Val més un mínim fragment de vida
que la viva i vigorosa i embogida idiotesa.
Patrizia Valduga (Itàlia, *1953)
Traducció de l’italià al català: Elija Lutze
Original en italià:
Continua llegint «ITHACA 509 – Patrizia Valduga – “Els ulls són les portes de la ment”»
Si me’n torne,
si és que me’n torne,
tal volta entraré per la mateixa porta,
tal volta veuré la mateixa gota de reixiu
i el mateix arc de Sant Martí,
tal volta el mateix rierol passarà
pel mateix poble,
tal volta florirà la mateixa flor
i tal volta la mateixa abella en xuclarà
per fer-ne mel
per al meu conegut anhel,
tal volta el meu cor tornarà
a estendre’s més enllà de les muntanyes
i tal volta, arran del mateix dolor,
tornaré a construir la meua casa
sobre els fonaments de l’alegria
¿i envoltat d’inquietud?
Eftim Kletnikov (Macedònia, *1946)
Traducció al català: Elija Lutze
Original en macedònic:
Continua llegint «ITHACA 508 – Eftim Kletnikov – “Reencarnació”»
Branca per branca
sorgeix d’enmig la boira
el verd dels arbres
***
Un pont cromàtic
entre el cel i la terra:
un bell arc iris
***
Abans d’unir-s’hi,
ballen per damunt l’aigua
gotes de pluja
***
La lluna a l’alba:
va intent per fer nàixer
com sol el dia
Germain Droogenbroodt
Traducció al català: Elija Lutze
Original en neerlandès:
Continua llegint «ITHACA 507 – Germain Droogenbroodt – “Haikús d’hivern”»
Damunt les muntanyes,
calma hi ha.
Entre les branques,
no hi fa
ni un alé.
Al bosc els pardalets han callat.
Espera, que aviat
restaràs en calma també.
Johann Wolfgang von Goethe (1749 – 1832)
Traducció de l’alemany: Elija Lutze
Original en alemany:
Über allen Gipfeln
Ist Ruh,
In allen Wipfeln
Spürest du
Kaum einen Hauch;
Die Vögelein schweigen im Walde.
Warte nur, balde
Ruhest du auch.
Continua llegint «“Über allen Gipfeln” / ‘Damunt les muntanyes’ (Goethe)»
Ell i els ulls; ella i les llàgrimes.
Enmig sempre aquella maleta
i la llunyania
de tants viatges
cap al seny
cap al foc de la poesia
a una terra estranya.
Fuad Rifka (Síria/Líban, 1930 – 2011)
Traducció al català: Elija Lutze
Enganyar-se
convèncer-se
que aquest món desgavellat
està en ordre
Oïsc
xiquets famolencs
plorant
Veig soldats
caent
Sent
el cor de la Terra
torcent-se
Rose Ausländer (1901 – 1988)
Traducció de l’alemany al català: Elija Lutze
Venen productes que no et calen,
però te’ls compres.
Canten cacofonies que no t’agraden,
però les escoltes.
Quan escoltaràs
el murmuri de les flors?
Es visten d’un llustre encegador
que voldries fer tot teu
per assemblar-t’hi
t’esgoten tota lògica i seny
i et creus que en guanyaràs,
d’imitar-los
Quan escoltaràs
el cant del petit pinsà?
Manolis (Emmanuel Aligizakis)
Traducció del grec al català: Elija Lutze
A Maria Miraglia
Escriuré per tu un poema d’amor
quan en el gris vespertí
un ocell exhaust
cerque vanament
a on dormir
Escriuré per tu un poema d’amor
quan la llanterna de la lluna
li oferesca a la nit
un besllum de claror
Escriuré per tu un poema d’amor
quan el sol ardent pinte de roig
l’esperança de l’alba
Escriuré per tu un poema d’amor
quan una brisa suau acarone
l’arrugada cara del cor
Escriuré per tu un poema d’amor
quan, allà dalt, al cel,
dos núvols s’abracen
en un bes d’amor.
Germain Droogenbroodt
Traducció del neerlandès al català: Elija Lutze
Aquesta setmana, en lloc d’un sol poema, us portem 4 haikus clàssics de Matsuo Bashō. És la primera vegada que he traduït haikus, de manera que n’han sorgit unes quantes versions. Aquestes són les meues versions “finals”, però un altre dia en publicaré també algunes de les altres.
Unes cucales
s’asseuen sobre branques nues:
La tardor fina.
Tot el sant dia
canta la terrerola;
mes no se’n farta?
Absortes volen
enmig de núvols flòrids
aus i blavetes.
Tremola, llosa!
Tal com la Tramuntana
se sent el meu plany.