S’ha publicat el número 48 de L’Aiguadolç: “Literatura, ciència i ficció”

Em plau enormement poder anunciar que s’ha publicat el número 48 (2019) de L’Aiguadolç, amb títol “Literatura, ciència i ficció”, el dossier del qual he tingut l’honor de coordinar. En aquest dossier, explorem els vincles entre literatura i ciència i parlem de la literatura fantàstica i la ciència-ficció.

El dossier: literatura, ciència i ficció

Al meu entendre, tant la ciència com la literatura tenen en comú la recerca, l’explicació, la interpretació i la narració de la (o una, en tot cas) realitat. Ens expliquem, ens narrem, ens contem, i aquesta aproximació a la nostra vida i al que ens envolta condiciona alhora com ens veiem i com veiem la realitat. No és debades que els estudis psicològics (com ara de la Gestalt) han demostrat que la percepció no és objectiva o innocent, sinó subjectiva i carregada de cultura i desitjos.

Així és que aquestes dues arts humanes van sovint lligades i constitueixen una font d’inspiració l’una per a l’altra. Alguns dels gèneres que explorem en aquest número són, per tant, la ficció científica, la cientificció, la ciència-en-ficció i la ciència-ficció (i, d’una manera més àmplia, la fantasia o literatura fantàstica, també literatura especulativa), totes les quals són fruit del diàleg entre ciència i literatura. Amb tot, d’entre aquests gèneres, la literatura fantàstica ha estat, des de fa molts anys, un dels meus gèneres narratius preferits. Per això, quan se’m va proposar de tornar a coordinar un número de L’Aiguadolç (després del número sobre la traducció literària), la revista literària de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, hi vaig pensar de seguida.

Antologia: el primer capítol d’Els desposseïts, d’Ursula K. LeGuin

Per a l’apartat d’Antologia, comptem amb la col·laboració (moltíssimes gràcies, de nou!) de l’editorial Raig Verd, que ens ha permès de publicar-hi el primer capítol d’Els desposseïts, una novel·la (espectacular!) d’Ursula K. Le Guin, una de les meues autores preferides, traduïda al català per Blanca Busquets.

Aquest extret el precedeix una breu introducció a la novel·la i a l’autora, així com una entrevista a l’editora del llibre, Laura Huerga, i a la traductora, Blanca Busquets, en què parlen, entre molts altres temes, de la segona novel·la d’Ursula K. Le Guin que tenien entre mans en aquell moment: La mà esquerra de la foscor (obra, per cert, que ja es troba a les llibreries!).

La portada

Portada del número 48 de L’Aiguadolç

Aquesta imatge de portada és l’obra “Sobre un fons de botifarres, literatura, ciència i ficció, altament marinades”, de l’artista pegolí Josep Ferrer. Voldria agrair-li enormement la seua col·laboració i el fantàstic treball!

Sumari i resums dels articles del Dossier

A continuació podeu veure la coberta, la pàgina de crèdits, el sumari del número 48 de L’Aiguadolç i els resums (en català i en anglès) dels articles del Dossier. Els articles del Dossier són els següents:

  • Presentació del dossier “Literatura, ciència i ficció”: connexions i els realistes d’una realitat més àmplia (Elija Lutze)
  • La literatura i la ciència: connivències (Emili Rodríguez-Bernabeu)
  • La ficció: una eina per reflexionar sobre l’ètica científica (Xavier Duran Escriba)
  • De Cinc setmanes en globus a La guerra del foc: reflexions entorn de la presència de la ciència dins la novel·la juvenil del segle XIX (Sílvia Aymerich, Hélène Beaulieu i Josep-Joan Centelles)
  • La narrativa fantàstica (o de fantasia) al País Valencià (Josep Antoni Fluixà)
  • L’univers de La Fallera Calavera: la identitat cultural valenciana en (un) joc (Jordi Llavoré i Pons)
  • La distopia com a paròdia: l’exploració gràfica de Lavínia 2016 o la guerra dels poetes (Eduard Baile López)
  • Entrevista a Laura Huerga i Blanca Busquets: “Ursula K. Le Guin és la gran creadora d’esperança” (Elija Lutze)

Vull donar les gràcies també a totes les persones que han participat i col·laborat en els apartats del Dossier, l’Antologia, la Conversa i Ressenyes i comentaris, que han fet possible la publicació d’aquest número de la revista. El meu més sincer agraïment!

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [431.01 KB]

Disponible amb accés obert i gratuït

Més endavant, tot el contingut de la revista estarà disponible en RACÓ, el repositori de les Revistes Catalanes d’Accés Obert.

EDITE (30 de novembre de 2020): Ja es troba disponible en RACÓ el número 48 de L’Aiguadolç. Ací el teniu.

Cartes ‘fanmade’ per a La Fallera Calavera

A la tardor de 2017 es va convocar el 1r concurs 9 d’Octubre de creació de cartes per a la Fallera Calavera. Com sabeu, aquest joc de cartes creat per Enric Aguilar, és un autèntic èxit valencià, amb milers i milers de jocs i llibres venuts, tornejos arreu del país i un munt de referències sovint sarcàstiques, humorístiques o crítiques a la nostra cultura. Per qui no ho sàpia, La Fallera Calavera té la trama següent, segons el lloc web oficial: “Després de morir en una mascletà a causa d’un error de seguretat, una fallera torna a la vida convertida en zombi. Només hi ha una manera de calmar la seua ira apocalíptica: cuinar-li una bona paella.”

Cartes de La Fallera Calavera; foto treta de (c) zombipaella

A banda de la història, els personatges, les referències i la dinàmica de joc, l’altre component essencial del joc són, sens dubte, les il·lustracions d’Esther Méndez. Com podeu veure en aquesta imatge, es tracta d’una estètica gòtica/zombi que s’adiu perfectament a la trama del joc.

Així doncs, quan vam saber que podíem idear cartes noves per al joc, ens hi vam motivar ràpidament i, entre tota la família, vam pensar, primer, i dibuixar a mà, després, un bon grapat de cartes, de les quals estem molt orgullosos. Tot i que no vam guanyar, va ser un plaer participar-hi. De fet, estem molt agraïts a l’equip de La Fallera Calavera per tot el que fan i tenen en nosaltres uns clients ben fidels.

Havent passat aquest concurs, em va encisar la idea de fer-les realitat, aquestes cartes. No obstant això, com amb totes les coses, va haver de passar un temps abans que no m’hi poguera dedicar. Un any més tard, em vaig posar a editar els dibuixos en Photoshop (programa que no havia usat mai!) i a afegir tant els textos com els dibuixos a les cartes originals. Després, els vaig imprimir a la reprografia universitària (on encara van haver d’adaptar alguna coseta per tal que la mida fora perfectament idèntica) i ara, per fi, podem jugar amb les nostres cartes no oficials, amb la nostra expansió fanmade. Ací les teniu.

Quina il·lusió ens fa jugar prompte a La Fallera Calavera 3, l’expansió que es traurà al final d’any! Més informació ací.

“Autre epitafi”, de Bernat Lesfargas

Els dies 28, 29 i 30 de juny proppassats van tenir lloc a Narbona (Occitània) els II Rencontres ALEM (“Acteurs de la Liberté d’expression en Europe et Méditerranée”, en francès, o “Actors de la Liura Expression en Eurò-Mediterranèa”, en occità), organitzats pel Pen Club, i vam tenir l’honor i el plaer de poder-hi presentar el nostre projecte Versions Múltiples.

Malauradament, se’m va fer impossible assistir-hi, però Sílvia Aymerich ens hi va representar perfectament. Per tal de col·laborar-hi, si més no, a distància, vaig fer aquest breu vídeo on llig les traduccions al català i a l’alemany del poema “Autre epitafi” de Bernat Lesfargas. Versions Múltiples vam homenatjar aquest gran escriptor i traductor occità amb més de 20 traduccions d’aquest poema, les quals podeu trobar en el número 47 de L’Aiguadolç. Ací teniu el vídeo doncs:

Lectura del poema “Autre epitafi” en les traduccions al català i a l’alemany

Gràcies a l’amiga Carmina per la paciència que va tenir a l’hora de fer-me aquest vídeo! I també a Xavier Marzal per prestar-nos la seua cançó “Auia”.

Ja s’ha publicat el número 47 de L’Aiguadolç

Em fa molt, molt content poder anunciar que ja s’ha publicat el número 47 de la revista literària L’Aiguadolç. Aquesta vegada vaig tenir l’honor de poder-hi col·laborar, no sols amb l’aportació d’un text (com vaig fer el 2015), sinó com a coordinador del dossier de la revista.

La traducció literària: un pont entre les cultures

El número 47 es titula “La traducció literària: un pont entre les cultures” i compta amb articles interessantíssims sobre la traducció literària, especialment (però no únicament) des del punt de vista del projecte Versions Múltiples. Així doncs, hi trobareu l’entrevista que Tomàs Llopis va fer a Joan Francesc Mira, un article sobre la traducció de la poesia (infantil) de Miquel Desclot, un article sobre l’autotraducció dins el projecte Versions Múltiples de Sílvia Aymerich i molt més!

Homenatge a Bernat Lesfargas, Renada-Laura Portet i Andreas Wesch

A banda del dossier, també hi ha l’apartat de ressenyes i comentaris i l’apartat d’antologia, el qual és un homenatge de l’equip de Versions Múltiples “als seus degans”: Bernat Lesfargas (que, lamentablement, va faltar mentre encara enllestíem el número, el 23 de febrer de 2018), Renada-Laura Portet i Andreas Wesch. Finalment, no puc oblidar-me de mencionar (i agrair novament) la col·laboració de l’artista pegolí Mikel Toledo i Banyuls que ens va donar aquesta imatge tan fantàstica per a la coberta d’aquest número.

Coberta de la revista amb el dibuix de Mikel Toledo i Banyuls

De moment, aquest número encara no s’ha publicat en RACÓ (“Revistes Catalanes amb Accés Obert”), però ací en podeu trobar almenys el sumari del número.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Disponible amb accés obert i gratuït

EDITE (28/02/2019): Acaba de publicar-se en RACÓ. Ací teniu el número sencer a la vostra disposició!

ITHACA 525 – Jacqueline Saint-Jean – “Ampolla a la mar”

Georges Hippolyte Dilly - Ithaca 525 - Jacqueline Saint-Jean - Ampolla a la mar

Ampolla a la mar

Ampolla a la mar
poema al desconegut

Derivarà
vers un país futur

Es perdrà potser
al laberint dels corrents

Travessarà
els boscos movents de laminària
els ossaris profunds
els mil miratges dels ports
les històries engolides
sota la miríada d’estels

Aquell qui el llija
farà el viatge

Jacqueline Saint-Jean (França)

Traducció del francès al català: Elija Lutze

 Original en francès:

Continua llegint «ITHACA 525 – Jacqueline Saint-Jean – “Ampolla a la mar”»

ITHACA 520b – Claribel Alegría – “Fronteres”

Com que havia estat convidat per tercera vegada a l’excel·lent Festival Internacional de Poesia de Granada, a Nicaragua, havia seleccionat per al dia de Sant Valentí dos poemes breus d’amor de la poeta nicaragüenya Claribel Alegría, de qui ja n’havia traduït diversos a altres llengües. Teníem un contacte molt amistós i, com a poetes, una apreciació mútua. Tenia previst visitar-la aquest mes a Managua, però, llegint El País, vaig trobar l’article “Su majestad ha muerto”, que informava del fet que la poeta havia mort al final de gener. Que aquests dos poemes formosos servisquen com a homenatge a Claribel Alegría, Gran Dama de la poesia llatinoamericana i amiga molt estimada. Germain Droogenbroodt

Nota del traductor: Com que aquesta vegada es tracta de dos poemes diferents, he decidit publicar-los per separat ací en el blog.
Podeu trobar el poema “Vull ésser tot en l’amor…” ací.

Fronteres

Fon el núvol
i la pluja
i la mar
i vull ser la vesprada
i la muralla
i tu.

Claribel Alegría – Nicaragua, 1924 – 2018
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze

 Original en espanyol:

Continua llegint «ITHACA 520b – Claribel Alegría – “Fronteres”»

ITHACA 520a – Claribel Alegría – “Vull ésser tot en l’amor”

Com que havia estat convidat per tercera vegada a l’excel·lent Festival Internacional de Poesia de Granada, a Nicaragua, havia seleccionat per al dia de Sant Valentí dos poemes breus d’amor de la poeta nicaragüenya Claribel Alegría, de qui ja n’havia traduït diversos a altres llengües. Teníem un contacte molt amistós i, com a poetes, una apreciació mútua. Tenia previst visitar-la aquest mes a Managua, però, llegint El País, vaig trobar l’article “Su majestad ha muerto”, que informava del fet que la poeta havia mort al final de gener. Que aquests dos poemes formosos servisquen com a homenatge a Claribel Alegría, Gran Dama de la poesia llatinoamericana i amiga molt estimada. Germain Droogenbroodt

Nota del traductor: Com que aquesta vegada es tracta de dos poemes diferents, he decidit publicar-los per separat ací en el blog.
Podeu trobar el poema “Fronteres” ací.

Vull ésser tot en l’amor…

Vull ésser tot en l’amor
l’amant
l’amada
el vertigen
la brisa
l’aigua que reflecteix
i eixe núvol blanc
vaporós
indecís
que ens cobreix un instant.

Claribel Alegría – Nicaragua, 1924 – 2018
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze

 Original en espanyol:

Continua llegint «ITHACA 520a – Claribel Alegría – “Vull ésser tot en l’amor”»

ITHACA 515 – Peter Schütt – “Jocs de pau”

Jocs de pau

Al pati, els infants
jugaven a la guerra;
i jugaven a llur guerra
sorollosament i estrident.

Des de la finestra
els deia:
Però jugueu a la pau!
Esperava que, així,
farien menys soroll.

Als infants, baix,
al pati, els va entusiasmar:
Juguem a la pau!
cridaren com
d’una sola boca.

I rumiaren
què calia fer,
especularen i es barallaren
novament,
i llavors

un caguerot
va cridar per la meua finestra:
Senyor, com es juga a la pau?

Peter Schütt (Alemany, *1939)

Traducció de l’alemany al català: Elija Lutze

 Original en alemany:

Continua llegint «ITHACA 515 – Peter Schütt – “Jocs de pau”»

ITHACA 513 – Hussein Habasch – “A l’embús del callament”

513 - Hussein Habasch - A l'embús del silenci

 Amb aquest poema de Hussein Habasch us desitgem un bon Nadal!

A l’embús del callament

Silent
com un floquet de neu
arribà el Nadal.

A la cruïlla de la nit
es trobà l’embús del callament.

Encara que el fatigava el camí,
obrí el pit,
donà a mamar als infants famolencs.

La santa nit
s’hostatjava
entre els humans.

El Nadal no hi romangué
gaire estona
amb el seu miracle.
Va fer un fardell
amb tot de desitjos i cançons
i se n’anà.

Sols la ironia
no se la pogué endur.
Com un adorn
la va penjar
a les branques
dels arbres de Nadal.

Hussein Habasch – Kurdistan (Síria), *1948
Traducció de l’alemany al català: Elija Lutze

 Original en alemany:

Continua llegint «ITHACA 513 – Hussein Habasch – “A l’embús del callament”»

ITHACA 514 – Idea Vilariño – “O en foren nou”

O en foren nou

Tal vegada tinguérem sols set nits
no sé
no les comptí
com haguera pogut.
Tal vegada no més de sis
o en foren nou.
No sé
però valgueren
com el més llarg amor.
Tal vegada
de quatre o cinc nits com eixes
però precisament com eixes
tal vegada
puga viure‘s
com d‘un llarg amor
tota la vida.

Idea Vilariño (Uruguai, 1920 – 2009)

Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze

 Original en espanyol:

Continua llegint «ITHACA 514 – Idea Vilariño – “O en foren nou”»