Ja s’ha publicat el número 47 de L’Aiguadolç

Em fa molt, molt content poder anunciar que ja s’ha publicat el número 47 de la revista literària L’Aiguadolç. Aquesta vegada vaig tenir l’honor de poder-hi col·laborar, no sols amb l’aportació d’un text (com vaig fer el 2015), sinó com a coordinador del dossier de la revista.

El número 47 es titula “La traducció literària: un pont entre les cultures” i compta amb articles interessantíssims sobre la traducció literària, especialment (però no únicament) des del punt de vista del projecte Versions Múltiples. Així doncs, hi trobareu l’entrevista que Tomàs Llopis va fer a Joan Francesc Mira, un article sobre la traducció de la poesia (infantil) de Miquel Desclot, un article sobre l’autotraducció dins el projecte Versions Múltiples de Sílvia Aymerich i molt més!

A banda del dossier, també hi ha l’apartat de ressenyes i comentaris i l’apartat d’antologia, el qual és un homenatge de l’equip de Versions Múltiples “als seus degans”: Bernat Lesfargas (que, lamentablement, va faltar mentre encara enllestíem el número, el 23 de febrer de 2018), Renada-Laura Portet i Andreas Wesch. Finalment, no puc oblidar-me de mencionar (i agrair novament) la col·laboració de l’artista pegolí Mikel Toledo i Banyuls que ens va donar aquesta imatge tan fantàstica per a la coberta d’aquest número.

Coberta de la revista amb el dibuix de Mikel Toledo i Banyuls

De moment, aquest número encara no s’ha publicat en RACÓ (“Revistes Catalanes amb Accés Obert”), però ací en podeu trobar almenys el sumari del número.

Sobre Versions Múltiples

Traducció literària per a promoure les llengües minoritàries, minoritzades i regionals

Versions Múltiples és un projecte de traducció literària que té com a objectiu connectar autores i autors, literatures i cultures d’arreu, fer que es coneguen i promoure la diversitat lingüística. En aquest sentit, prenen especial importància les llengües de menys abast, minoritàries o minoritzades i regionals, tan sovint desateses, que caldria escoltar molt més. Gràcies al projecte, és possible que entren en contacte una autora gal·lesa amb un autor occità, un autor sòrab amb un autor retoromà, i que aprenguem dels altres.

Traduccions entre autores i autors

Com funciona això? D’una banda, mitjançant la traducció per llengües pont; de l’altra, mitjançant l’autotraducció; i, finalment, mitjançant la traducció mútua d’autors i autores. Mentre que la traducció a la llengua dominant més propera (el francès per als autors occitans o l’anglès per als autors gal·lesos, per posar dos exemples) sovint no ajuda gaire per si sol, sí que ens pot permetre portar l’obra a altres llengües més enllà de la dominant. Per a això és important tenir en compte que la majoria de nosaltres som, si més no, bilingües amb un alt grau de competència en una segona llengua. I la traducció mútua, mitjançant el contacte previ, garanteix la qualitat literària d’aquestes traduccions. Així és com es creen “versions múltiples”.

Traduccions a més de 20 llengües diferents

L’any 2015, quan m’ho van explicar durant el I Col·loqui Internacional de Catalanística a Romania (“Llengües i cultures en contacte: el català i l’Europa actual. Diàlegs culturals mitjançant traduccions literàries” de títol), m’hi vaig haver d’apropar per preguntar les coordinadores de quina mena hi podia col·laborar jo. Així he començat a coordinar-ne la pàgina web en alemany, traduir algun text literari a l’alemany i organitzar unes quantes presentacions del projecte. A hores d’ara ja el projecte compta ja amb més de 50 persones i més de 20 llengües!

 

Si us interessa, ací trobareu la pàgina en català del projecte. Per descomptat, també us podeu posar en contacte amb mi per qualsevol dubte.