Ja s’ha publicat el número 47 de L’Aiguadolç

Em fa molt, molt content poder anunciar que ja s’ha publicat el número 47 de la revista literària L’Aiguadolç. Aquesta vegada vaig tenir l’honor de poder-hi col·laborar, no sols amb l’aportació d’un text (com vaig fer el 2015), sinó com a coordinador del dossier de la revista.

El número 47 es titula “La traducció literària: un pont entre les cultures” i compta amb articles interessantíssims sobre la traducció literària, especialment (però no únicament) des del punt de vista del projecte Versions Múltiples. Així doncs, hi trobareu l’entrevista que Tomàs Llopis va fer a Joan Francesc Mira, un article sobre la traducció de la poesia (infantil) de Miquel Desclot, un article sobre l’autotraducció dins el projecte Versions Múltiples de Sílvia Aymerich i molt més!

A banda del dossier, també hi ha l’apartat de ressenyes i comentaris i l’apartat d’antologia, el qual és un homenatge de l’equip de Versions Múltiples “als seus degans”: Bernat Lesfargas (que, lamentablement, va faltar mentre encara enllestíem el número, el 23 de febrer de 2018), Renada-Laura Portet i Andreas Wesch. Finalment, no puc oblidar-me de mencionar (i agrair novament) la col·laboració de l’artista pegolí Mikel Toledo i Banyuls que ens va donar aquesta imatge tan fantàstica per a la coberta d’aquest número.

Coberta de la revista amb el dibuix de Mikel Toledo i Banyuls

De moment, aquest número encara no s’ha publicat en RACÓ (“Revistes Catalanes amb Accés Obert”), però ací en podeu trobar almenys el sumari del número.

ITHACA 525 – Jacqueline Saint-Jean – “Ampolla a la mar”

Georges Hippolyte Dilly - Ithaca 525 - Jacqueline Saint-Jean - Ampolla a la mar

Ampolla a la mar

Ampolla a la mar
poema al desconegut

Derivarà
vers un país futur

Es perdrà potser
al laberint dels corrents

Travessarà
els boscos movents de laminària
els ossaris profunds
els mil miratges dels ports
les històries engolides
sota la miríada d’estels

Aquell qui el llija
farà el viatge

Jacqueline Saint-Jean (França)

Traducció del francès al català: Elija Lutze

 Original en francès:

Continua llegint «ITHACA 525 – Jacqueline Saint-Jean – “Ampolla a la mar”»

ITHACA 520b – Claribel Alegría – “Fronteres”

Com que havia estat convidat per tercera vegada a l’excel·lent Festival Internacional de Poesia de Granada, a Nicaragua, havia seleccionat per al dia de Sant Valentí dos poemes breus d’amor de la poeta nicaragüenya Claribel Alegría, de qui ja n’havia traduït diversos a altres llengües. Teníem un contacte molt amistós i, com a poetes, una apreciació mútua. Tenia previst visitar-la aquest mes a Managua, però, llegint El País, vaig trobar l’article “Su majestad ha muerto”, que informava del fet que la poeta havia mort al final de gener. Que aquests dos poemes formosos servisquen com a homenatge a Claribel Alegría, Gran Dama de la poesia llatinoamericana i amiga molt estimada. Germain Droogenbroodt

Nota del traductor: Com que aquesta vegada es tracta de dos poemes diferents, he decidit publicar-los per separat ací en el blog.
Podeu trobar el poema “Vull ésser tot en l’amor…” ací.

Fronteres

Fon el núvol
i la pluja
i la mar
i vull ser la vesprada
i la muralla
i tu.

Claribel Alegría – Nicaragua, 1924 – 2018
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze

 Original en espanyol:

Continua llegint «ITHACA 520b – Claribel Alegría – “Fronteres”»

ITHACA 520a – Claribel Alegría – “Vull ésser tot en l’amor”

Com que havia estat convidat per tercera vegada a l’excel·lent Festival Internacional de Poesia de Granada, a Nicaragua, havia seleccionat per al dia de Sant Valentí dos poemes breus d’amor de la poeta nicaragüenya Claribel Alegría, de qui ja n’havia traduït diversos a altres llengües. Teníem un contacte molt amistós i, com a poetes, una apreciació mútua. Tenia previst visitar-la aquest mes a Managua, però, llegint El País, vaig trobar l’article “Su majestad ha muerto”, que informava del fet que la poeta havia mort al final de gener. Que aquests dos poemes formosos servisquen com a homenatge a Claribel Alegría, Gran Dama de la poesia llatinoamericana i amiga molt estimada. Germain Droogenbroodt

Nota del traductor: Com que aquesta vegada es tracta de dos poemes diferents, he decidit publicar-los per separat ací en el blog.
Podeu trobar el poema “Fronteres” ací.

Vull ésser tot en l’amor…

Vull ésser tot en l’amor
l’amant
l’amada
el vertigen
la brisa
l’aigua que reflecteix
i eixe núvol blanc
vaporós
indecís
que ens cobreix un instant.

Claribel Alegría – Nicaragua, 1924 – 2018
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze

 Original en espanyol:

Continua llegint «ITHACA 520a – Claribel Alegría – “Vull ésser tot en l’amor”»

ITHACA 515 – Peter Schütt – “Jocs de pau”

Jocs de pau

Al pati, els infants
jugaven a la guerra;
i jugaven a llur guerra
sorollosament i estrident.

Des de la finestra
els deia:
Però jugueu a la pau!
Esperava que, així,
farien menys soroll.

Als infants, baix,
al pati, els va entusiasmar:
Juguem a la pau!
cridaren com
d’una sola boca.

I rumiaren
què calia fer,
especularen i es barallaren
novament,
i llavors

un caguerot
va cridar per la meua finestra:
Senyor, com es juga a la pau?

Peter Schütt (Alemany, *1939)

Traducció de l’alemany al català: Elija Lutze

 Original en alemany:

Continua llegint «ITHACA 515 – Peter Schütt – “Jocs de pau”»

ITHACA 513 – Hussein Habasch – “A l’embús del callament”

513 - Hussein Habasch - A l'embús del silenci

 Amb aquest poema de Hussein Habasch us desitgem un bon Nadal!

A l’embús del callament

Silent
com un floquet de neu
arribà el Nadal.

A la cruïlla de la nit
es trobà l’embús del callament.

Encara que el fatigava el camí,
obrí el pit,
donà a mamar als infants famolencs.

La santa nit
s’hostatjava
entre els humans.

El Nadal no hi romangué
gaire estona
amb el seu miracle.
Va fer un fardell
amb tot de desitjos i cançons
i se n’anà.

Sols la ironia
no se la pogué endur.
Com un adorn
la va penjar
a les branques
dels arbres de Nadal.

Hussein Habasch – Kurdistan (Síria), *1948
Traducció de l’alemany al català: Elija Lutze

 Original en alemany:

Continua llegint «ITHACA 513 – Hussein Habasch – “A l’embús del callament”»

ITHACA 514 – Idea Vilariño – “O en foren nou”

O en foren nou

Tal vegada tinguérem sols set nits
no sé
no les comptí
com haguera pogut.
Tal vegada no més de sis
o en foren nou.
No sé
però valgueren
com el més llarg amor.
Tal vegada
de quatre o cinc nits com eixes
però precisament com eixes
tal vegada
puga viure‘s
com d‘un llarg amor
tota la vida.

Idea Vilariño (Uruguai, 1920 – 2009)

Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze

 Original en espanyol:

Continua llegint «ITHACA 514 – Idea Vilariño – “O en foren nou”»

ITHACA 512 – Teresa Pascual – “I si em tornes un vespre”

Drets d'autor de Vicente Romero

I si em tornes un vespre

I si em tornes un vespre
de mar i de gavines,
intentaré besar
els camins dels teus ulls,
i si plores, el trenc
i el dubte dels teus llavis
em secaran la boca
sobre platges perdudes.

Teresa Pascual – Gandia, *1952

 Quadro de Vicente Romero
   
Voleu llegir les versions d’aquest poema en castellà, anglès o en neerlandès? Les trobareu en aquesta pàgina!
Si les voldríeu en una altra llengua
(francès, grec, italià, japonès, kurd, macedoni, romanès, rus o xinès),
no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i us les enviem!

ITHACA 510 – José Ángel Valiente – “XX”

XX

L’albada.
La branca estén
el seu perfil prim
a les finestres, cos, dels teus ulls.

Pardals. Parpelles.
Es para
amb prou feines la pupil·la
a la llum esbossada.
Advé, advens,
cos, el dia.
Podria el dia aturar-se
a la branca nua,
ésser sols el despertar.

 

José Ángel Valiente (Ourense, 1929 – Ginebra, 2000)
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze

 Original en espanyol:

Continua llegint «ITHACA 510 – José Ángel Valiente – “XX”»

ITHACA 509 – Patrizia Valduga – “Els ulls són les portes de la ment”

Els ulls són les portes de la ment;
val més tancar-los, ara, per prudència,
ara que el jorn avança indiferent…

I les portalades de l’ànima… les orelles;
tanquem-les també per prudència.
Preguem pels morts i pels ancians,

perquè tinguem algú que els estime…
un poc d’amor, garantia de vida,
sense necessitat de lleis ni de proclames…

Val més un mínim fragment de vida
que la viva i vigorosa i embogida idiotesa.

Patrizia Valduga (Itàlia, *1953)
Traducció de l’italià al català: Elija Lutze

Original en italià:

Continua llegint «ITHACA 509 – Patrizia Valduga – “Els ulls són les portes de la ment”»