ITHACA 478 – Miguel Hernández: “Cassida de l’assedegat”

Cassida de l’assedegat*

Arena del desert
sóc, desert de set.
Oasi és la teua boca,
on no he de beure.
 
Boca: oasi obert
a totes les arenes del desert.
 
Humit punt enmig
d’un món abrusador,
el del teu cos, el teu,
que mai no és dels dos.
 
Cos: pou tancat
a qui la set i el sol han calcinat.

 

Miguel Hernández

Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
 
  Original en espanyol:

Casida* del sediento

Arena del desierto
soy, desierto de sed.
Oasis es tu boca
donde no he de beber.
 
Boca: Oasis abierto
a todas las arenas del desierto.
 
Húmedo punto en medio
de un mundo abrasador
el de tu cuerpo, el tuyo,
que nunca es de los dos.
 
Cuerpo: pozo cerrado
a quien la sed y el sol han calcinado.
   
Quadro d’Higorca Gómez Carrasco
 

* La cassida és una forma poètica de l’Aràbia preislàmica.
Aquest poema és l’últim poema del poeta, escrit a la presó d’Ocaña l’any 1941.
Hernández morí el 28 de març de 1942 a la presó d’Alacant.
Per tal de commemorar la seua mort fa 75 anys hem triat el seu darrer poema.


   
Voleu llegir les versions d’aquest poema en castellà, anglès o en neerlandès? Les trobareu en aquesta pàgina!
Si les voldríeu en una altra llengua
(italià, japonès, macedoni, romanès, xinès o rus),
no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i us les enviem!

One Reply to “ITHACA 478 – Miguel Hernández: “Cassida de l’assedegat””

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *