S’ha publicat el número 48 de L’Aiguadolç: “Literatura, ciència i ficció”

Em plau enormement poder anunciar que s’ha publicat el número 48 (2019) de L’Aiguadolç, amb títol “Literatura, ciència i ficció”, el dossier del qual he tingut l’honor de coordinar. En aquest dossier, explorem els vincles entre literatura i ciència i parlem de la literatura fantàstica i la ciència-ficció.

El dossier: literatura, ciència i ficció

Al meu entendre, tant la ciència com la literatura tenen en comú la recerca, l’explicació, la interpretació i la narració de la (o una, en tot cas) realitat. Ens expliquem, ens narrem, ens contem, i aquesta aproximació a la nostra vida i al que ens envolta condiciona alhora com ens veiem i com veiem la realitat. No és debades que els estudis psicològics (com ara de la Gestalt) han demostrat que la percepció no és objectiva o innocent, sinó subjectiva i carregada de cultura i desitjos.

Així és que aquestes dues arts humanes van sovint lligades i constitueixen una font d’inspiració l’una per a l’altra. Alguns dels gèneres que explorem en aquest número són, per tant, la ficció científica, la cientificció, la ciència-en-ficció i la ciència-ficció (i, d’una manera més àmplia, la fantasia o literatura fantàstica, també literatura especulativa), totes les quals són fruit del diàleg entre ciència i literatura. Amb tot, d’entre aquests gèneres, la literatura fantàstica ha estat, des de fa molts anys, un dels meus gèneres narratius preferits. Per això, quan se’m va proposar de tornar a coordinar un número de L’Aiguadolç (després del número sobre la traducció literària), la revista literària de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, hi vaig pensar de seguida.

Antologia: el primer capítol d’Els desposseïts, d’Ursula K. LeGuin

Per a l’apartat d’Antologia, comptem amb la col·laboració (moltíssimes gràcies, de nou!) de l’editorial Raig Verd, que ens ha permès de publicar-hi el primer capítol d’Els desposseïts, una novel·la (espectacular!) d’Ursula K. Le Guin, una de les meues autores preferides, traduïda al català per Blanca Busquets.

Aquest extret el precedeix una breu introducció a la novel·la i a l’autora, així com una entrevista a l’editora del llibre, Laura Huerga, i a la traductora, Blanca Busquets, en què parlen, entre molts altres temes, de la segona novel·la d’Ursula K. Le Guin que tenien entre mans en aquell moment: La mà esquerra de la foscor (obra, per cert, que ja es troba a les llibreries!).

La portada

Portada del número 48 de L’Aiguadolç

Aquesta imatge de portada és l’obra “Sobre un fons de botifarres, literatura, ciència i ficció, altament marinades”, de l’artista pegolí Josep Ferrer. Voldria agrair-li enormement la seua col·laboració i el fantàstic treball!

Sumari i resums dels articles del Dossier

A continuació podeu veure la coberta, la pàgina de crèdits, el sumari del número 48 de L’Aiguadolç i els resums (en català i en anglès) dels articles del Dossier. Els articles del Dossier són els següents:

  • Presentació del dossier “Literatura, ciència i ficció”: connexions i els realistes d’una realitat més àmplia (Elija Lutze)
  • La literatura i la ciència: connivències (Emili Rodríguez-Bernabeu)
  • La ficció: una eina per reflexionar sobre l’ètica científica (Xavier Duran Escriba)
  • De Cinc setmanes en globus a La guerra del foc: reflexions entorn de la presència de la ciència dins la novel·la juvenil del segle XIX (Sílvia Aymerich, Hélène Beaulieu i Josep-Joan Centelles)
  • La narrativa fantàstica (o de fantasia) al País Valencià (Josep Antoni Fluixà)
  • L’univers de La Fallera Calavera: la identitat cultural valenciana en (un) joc (Jordi Llavoré i Pons)
  • La distopia com a paròdia: l’exploració gràfica de Lavínia 2016 o la guerra dels poetes (Eduard Baile López)
  • Entrevista a Laura Huerga i Blanca Busquets: “Ursula K. Le Guin és la gran creadora d’esperança” (Elija Lutze)

Vull donar les gràcies també a totes les persones que han participat i col·laborat en els apartats del Dossier, l’Antologia, la Conversa i Ressenyes i comentaris, que han fet possible la publicació d’aquest número de la revista. El meu més sincer agraïment!

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [431.01 KB]

Disponible amb accés obert i gratuït

Més endavant, tot el contingut de la revista estarà disponible en RACÓ, el repositori de les Revistes Catalanes d’Accés Obert.

EDITE (30 de novembre de 2020): Ja es troba disponible en RACÓ el número 48 de L’Aiguadolç. Ací el teniu.

Ja s’ha publicat el número 47 de L’Aiguadolç

Em fa molt, molt content poder anunciar que ja s’ha publicat el número 47 de la revista literària L’Aiguadolç. Aquesta vegada vaig tenir l’honor de poder-hi col·laborar, no sols amb l’aportació d’un text (com vaig fer el 2015), sinó com a coordinador del dossier de la revista.

La traducció literària: un pont entre les cultures

El número 47 es titula “La traducció literària: un pont entre les cultures” i compta amb articles interessantíssims sobre la traducció literària, especialment (però no únicament) des del punt de vista del projecte Versions Múltiples. Així doncs, hi trobareu l’entrevista que Tomàs Llopis va fer a Joan Francesc Mira, un article sobre la traducció de la poesia (infantil) de Miquel Desclot, un article sobre l’autotraducció dins el projecte Versions Múltiples de Sílvia Aymerich i molt més!

Homenatge a Bernat Lesfargas, Renada-Laura Portet i Andreas Wesch

A banda del dossier, també hi ha l’apartat de ressenyes i comentaris i l’apartat d’antologia, el qual és un homenatge de l’equip de Versions Múltiples “als seus degans”: Bernat Lesfargas (que, lamentablement, va faltar mentre encara enllestíem el número, el 23 de febrer de 2018), Renada-Laura Portet i Andreas Wesch. Finalment, no puc oblidar-me de mencionar (i agrair novament) la col·laboració de l’artista pegolí Mikel Toledo i Banyuls que ens va donar aquesta imatge tan fantàstica per a la coberta d’aquest número.

Coberta de la revista amb el dibuix de Mikel Toledo i Banyuls

De moment, aquest número encara no s’ha publicat en RACÓ (“Revistes Catalanes amb Accés Obert”), però ací en podeu trobar almenys el sumari del número.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Disponible amb accés obert i gratuït

EDITE (28/02/2019): Acaba de publicar-se en RACÓ. Ací teniu el número sencer a la vostra disposició!

“Über allen Gipfeln” / ‘Damunt les muntanyes’ (Goethe)

Imatge de fons per a un poema de Goethe

El cant nocturnal del vianant II

Damunt les muntanyes,
calma hi ha.
Entre les branques,
no hi fa
ni un alé.
Al bosc els pardalets han callat.
Espera, que aviat
restaràs en calma també.

Johann Wolfgang von Goethe (1749 – 1832)
Traducció de l’alemany: Elija Lutze

Original en alemany:

Wandrers Nachtlied II

Über allen Gipfeln
Ist Ruh,
In allen Wipfeln
Spürest du
Kaum einen Hauch;
Die Vögelein schweigen im Walde.
Warte nur, balde
Ruhest du auch.

Continua llegint «“Über allen Gipfeln” / ‘Damunt les muntanyes’ (Goethe)»

Sobre Versions Múltiples

Traducció literària per a promoure les llengües minoritàries, minoritzades i regionals

Versions Múltiples és un projecte de traducció literària que té com a objectiu connectar autores i autors, literatures i cultures d’arreu, fer que es coneguen i promoure la diversitat lingüística. En aquest sentit, prenen especial importància les llengües de menys abast, minoritàries o minoritzades i regionals, tan sovint desateses, que caldria escoltar molt més. Gràcies al projecte, és possible que entren en contacte una autora gal·lesa amb un autor occità, un autor sòrab amb un autor retoromà, i que aprenguem dels altres.

Traduccions entre autores i autors

Com funciona això? D’una banda, mitjançant la traducció per llengües pont; de l’altra, mitjançant l’autotraducció; i, finalment, mitjançant la traducció mútua d’autors i autores. Mentre que la traducció a la llengua dominant més propera (el francès per als autors occitans o l’anglès per als autors gal·lesos, per posar dos exemples) sovint no ajuda gaire per si sol, sí que ens pot permetre portar l’obra a altres llengües més enllà de la dominant. Per a això és important tenir en compte que la majoria de nosaltres som, si més no, bilingües amb un alt grau de competència en una segona llengua. I la traducció mútua, mitjançant el contacte previ, garanteix la qualitat literària d’aquestes traduccions. Així és com es creen “versions múltiples”.

Traduccions a més de 20 llengües diferents

L’any 2015, quan m’ho van explicar durant el I Col·loqui Internacional de Catalanística a Romania (“Llengües i cultures en contacte: el català i l’Europa actual. Diàlegs culturals mitjançant traduccions literàries” de títol), m’hi vaig haver d’apropar per preguntar les coordinadores de quina mena hi podia col·laborar jo. Així he començat a coordinar-ne la pàgina web en alemany, traduir algun text literari a l’alemany i organitzar unes quantes presentacions del projecte. A hores d’ara ja el projecte compta ja amb més de 50 persones i més de 20 llengües!

 

Si us interessa, ací trobareu la pàgina en català del projecte. Per descomptat, també us podeu posar en contacte amb mi per qualsevol dubte.

ITHACA 491 – José Eduardo Degrazia: “Ich schreibe des Nachts”

Foto d'un home escrivint a la nit

Ich schreibe des Nachts

 

Ich schreibe des Nachts
Verse, die mir im Laufe des Tages
ins Herz gefallen sind;
Poesie über Menschen,
die durch die Straßen gehen;
Poesie über Matrosen
und Prostituierte;
Poesie über Hunde,
die mittags auf Plätzen verweilen.
In der dunklen Stunde des Lebens
lasten auf mir ihre Tentakel
aus Stein, Brot und Einsamkeit.
Seitdem schreibe ich
über die Hände der Arbeiter.
Seitdem schreibe ich
über die Augen der Verliebten.
Seitdem schreibe ich
des Nachts über Regen
und Sonnenschein.
Seitdem schreibe ich.

 

José Eduardo Degrazia (Brasilien, 1951)
Übersetzung ins Deutsche: Thomas Klein & Elija Lutze
   

ITHACA 490 – Laura Yasán: “Vergebliche Investitionen oder: ein bisschen Betrug”

Imatge per al poema "despeses inútils o mínimes estafes"

Vergebliche Investitionen oder: ein bisschen Betrug

wär es nicht schon zu spät
um mit Salz die unbeschreiblichen Tage zu veröden
und so vergeblich, dieses hartnäckige Bild des Augenblicks danach
in kleine Stücke zu zerreißen,
könnte ich den Zustand des Körpers wieder wach rufen,
sein Tattoo, das wie die Sonne einer anderen Erde strahlte,
könnte ich Dir verzeihen,
in der Tiefe des Meeres Dornen
und ausgebrannte Sterne im Badezimmer suchen gehen,
könnte ich die Unendlichkeit zurechtstutzen
und an die Wand hängen
und darauf warten, dass die Planeten zusammenstoßen

oder aber ich könnte Deine Nummer wählen und Dir erzählen,
wieviel mich dieses Bild gekostet hat,
das doch wie nichts zerbrochen ist.

 

Laura Yasán (Argentina, 1960)
Übersetzung vom Spanischen ins Deutsche: Thomas Klein
   
   

ITHACA 491 – José Eduardo Degrazia: “Jo escric a la nit”

Foto d'un home escrivint a la nit

Jo escric a la nit

Jo escric a la nit
els versos que, durant el dia,
m’han caigut al cor.
Poesia de la gent
que camina pels carrers.
Poesia dels mariners
i les prostitutes.
Poesia dels gossos,
a les places, al migdia.
A la nit de la vida,
pesen sobre mi els seus tentacles
de pedra, pa i solitud.
I des de llavors escric
sobre les mans dels obrers;
i des de llavors escric
sobre els ulls dels enamorats;
i des de llavors escric,
a la nit, la llum del sol
i la pluja,
i des de llavors escric.

 

José Eduardo Degrazia (Brasil, 1951)
Traducció del portuguès al català: Elija Lutze
   

ITHACA 490 – Laura Yasán: “despeses inútils o mínimes estafes”

Imatge per al poema "despeses inútils o mínimes estafes"

despeses inútils o mínimes estafes

si no fos tan tard
per a cremar amb sal els dies innombrables
tan inútil esbocinar
la foto permanent de l’instant després
podria simular aqueix estat del cos
el seu tatuatge que brilla com un sol d’altra terra
podria perdonar-te
anar a cercar espines al fons del mar
estrelles mortes a la cambra de bany
podria retallar l’infinit
enganxar-lo a la paret
i restar esperant que xoquen els planetes
 
o marcar el teu telèfon i contar-te
quant vaig pagar per aqueixa miniatura
que es va trencar per res
 

Laura Yasán (Argentina, 1960)
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
   
   

ITHACA 489 – Ion Deaconescu: “Càmera de l’ànima”

Quadre "Fire of the Soul", per al poema "Càmera de l'ànima"

Camèra de l’ànima

Ens fem cada vegada més fotos
i pareixem a tota hora feliços.
Somrient despreocupats
i abraçant-nos,
posem solemnes
com si lliscàssem
a l’eternitat.
 

Què passaria, doncs,
si es fotografiàs
també l’ànima.

 
Ion Deaconescu (Romania, 1947)
Traducció del romanès al català: Elija Lutze