Cassida de l’assedegat*
Arena del desert
sóc, desert de set.
Oasi és la teua boca,
on no he de beure.
sóc, desert de set.
Oasi és la teua boca,
on no he de beure.
Boca: oasi obert
a totes les arenes del desert.
a totes les arenes del desert.
Humit punt enmig
d’un món abrusador,
el del teu cos, el teu,
que mai no és dels dos.
d’un món abrusador,
el del teu cos, el teu,
que mai no és dels dos.
Cos: pou tancat
a qui la set i el sol han calcinat.
a qui la set i el sol han calcinat.
Miguel Hernández
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
Original en espanyol:
Casida* del sediento
Arena del desierto
soy, desierto de sed.
Oasis es tu boca
donde no he de beber.
Boca: Oasis abierto
a todas las arenas del desierto.
Húmedo punto en medio
de un mundo abrasador
el de tu cuerpo, el tuyo,
que nunca es de los dos.
Cuerpo: pozo cerrado
a quien la sed y el sol han calcinado.
soy, desierto de sed.
Oasis es tu boca
donde no he de beber.
Boca: Oasis abierto
a todas las arenas del desierto.
Húmedo punto en medio
de un mundo abrasador
el de tu cuerpo, el tuyo,
que nunca es de los dos.
Cuerpo: pozo cerrado
a quien la sed y el sol han calcinado.
Quadro d’Higorca Gómez Carrasco
* La cassida és una forma poètica de l’Aràbia preislàmica.
Aquest poema és l’últim poema del poeta, escrit a la presó d’Ocaña l’any 1941.
Hernández morí el 28 de març de 1942 a la presó d’Alacant.
Per tal de commemorar la seua mort fa 75 anys hem triat el seu darrer poema.
Aquest poema és l’últim poema del poeta, escrit a la presó d’Ocaña l’any 1941.
Hernández morí el 28 de març de 1942 a la presó d’Alacant.
Per tal de commemorar la seua mort fa 75 anys hem triat el seu darrer poema.
Voleu llegir les versions d’aquest poema en castellà, anglès o en neerlandès? Les trobareu en aquesta pàgina!
Si les voldríeu en una altra llengua
(italià, japonès, macedoni, romanès, xinès o rus),
no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i us les enviem!
(italià, japonès, macedoni, romanès, xinès o rus),
no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i us les enviem!
Una resposta a «ITHACA 478 – Miguel Hernández: “Cassida de l’assedegat”»