Llenguatge
l’amor té un llenguatge
propi.
de la teua templa damunt el meu muscle
o eixa pressa de la teua roba
per caure a terra.
Original en espanyol:
Original en espanyol:
Què els puc dir, als ocells
que em piquen i trauen els pensaments
anhelants d’ales
per volar com la democràcia
més enllà de temples i castells
per damunt dels rius i els corrents humans
fins que aterren als meus peus
com desitjant que no me n’aniré.
Original en anglès:
Original en alemany:
Fuig a dins
no hi ha res de més bell
Rose Ausländer (1901 – 1988)
Germain Droogenbroodt
Miguel Hernández
Aquesta nit me’n vaig a Bucarest, la capital de Romania, per fer les pràctiques del postgrau d’Ensenyament de català per a persones adultes que he estat estudiant aquests mesos a la Universitat de Barcelona. M’hi estaré tres setmanes, en les quals observaré el professor de català durant les seues classes, faré classe jo mateix i coneixeré un poc millor aquest país, que vaig tenir l’oportunitat de trepitjar per primera vegada a l’abril de l’any passat en el congrés Llengües i cultures en contacte: el català i l’Europa d’avui. Diàlegs culturals mitjançant traduccions literàries.
A Bucarest s’imparteix una sèrie d’assignatures de llengua i cultura catalanes, impartides pel professor mallorquí Joan Llinàs, sobre les quals parlaré amb detall quan haja començat la setmana. També vos contaré l’experiència de ser en un país la llengua del qual no domine (gens), cosa que em genera molta curiositat, perquè fins ara sempre he estat a països on podia comunicar-me.
Fins a la pròxima, que he d’acabar de preparar la maleta, i disculpeu les llargues absències!
PS: La foto tan preciosa que encapçala aquesta entrada és de Nico Trinkhaus, compartida sota la llicència Creative Commons. El Memorialul Renaşterii (‘Memorial del Renaixement’) commemora la revolució contra la dictadura de Ceausescu, el 1989. Més informació i més fotos: https://sumfinity.com/hdr-photos/romania/bucharest/memorial-of-rebirth-bucharest-romania/
He tingut l’honor de col·laborar amb la revista literària L’Aiguadolç, publicada per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. El tema del dossier d’aquest número (el 45!) de la revista és “Noves veus a escena: el teatre valencià entre dos segles”, per la qual cosa s’adeia que l’apartat d’antologia també fóra de teatre.
La meua aportació a la revista fou, doncs, la traducció de l’obra “Der Weltuntergang oder ‘Die Welt steht auf kein’ Fall mehr lang'” de Jura Soyfer, de l’alemany al català. Podria parlar molt i molt d’aquest autor, que va ser perseguit i assassinat pels nazis, que va morir massa jove i que s’ha oblidat massa, però això ha de quedar per a més endavant. Ací teniu part de la meua traducció (no es va poder publicar tota).