Categories
Coses de la literatura Uncategorized

Worldcon 2019: aplec de ciència-ficció i fantasia a Dublín

L’estiu passat vaig assistir, junt amb mon pare i la meua parella, a un dels esdeveniments friquis més importants: la Worldcon, la ‘convenció’ o l’aplec mundial per a les persones aficionades a la ciència-ficció i la fantasia. Ja és la tercera volta que hi assistisc: després de Londres 2014 i Hèlsinki 2017, el 2019 tocava viatjar a Dublín, o Baile Átha Cliath en irlandès, la capital de la República d’Irlanda, atès que la Worldcon tendeix a tenir lloc un any a EUA i l’altre a Europa.

Com els dos anys anteriors, en què vaig poder conèixer en personal la meua autora preferida, Robin Hobb, així com altres autors i editors i traductors i artistes i lectors i, sobretot, membres del ‘fandom’, de la cultura friqui, també aquesta vegada m’ho vaig passar genial, vaig poder assistir a molts actes, taules redones, concerts, lectures de llibres…

Ací teniu una llista d’alguns dels actes als quals vaig assistir:

  • Dijous
    • Simulació del comandament d’una nau de Star Trek: USS Cuchulain
    • Concert de l’autora Ju Honisch
    • Taula redona “Fantastical travel guide”
    • Taula redona “Celtic’ fantasy and mythology”
    • Taula redona “I know my worth: the women of Marvel movies”
    • Concert del fan Erwin ‘Filthy Pierre’ Strauss
  • Divendres
    • Taula redona “Now we are witnesses: Doctor Who’s new historicals”
    • Taula redona “Stories from other media turned into games”
    • Lectura de l’autor Joe Abercrombie
    • Taula redona “Educating children in how to avoid a dystopia”
    • Concert del Dublin’s Worldcon Orchestra
  • Dissabte
    • Taller “Introduction to Dungeons & Dragons”
    • Curtmetratge “Time Traveller”
    • Taula redona “The role of fantastical creatures”
    • Exposició d’art
    • Masquerada
  • Diumenge
    • Concert de Death Ingloria (Galina Rin)
    • Concert de Kerri-Ellen Kelly
    • Taula redona “How national identity is portrayed in SFF”
    • Taula redona “The importance of kindness”
    • Mostra de combat pesat amb la Society for Creative Anachronism
    • Jocs de tauler a la Sala de jocs
    • Lectura de l’autor Matthew Hughes
    • Lectura de l’autora Patrice Sarath
  • Montag
    • Taller “Superfight: superheroes”
    • Concert de Daoirí Farrell
    • Cerimònia de cloenda

En altres anys he intentat assistir al màxim de taules redones i conferències acadèmiques, però de vegades pot ser estressant intentar d’aconseguir d’entrar en tots els actes que vols, perquè hi ha molta gent i es formen cues enormes, especialment en els actes més concorreguts, on participa gent famosa. A més, no és el mateix assistir-hi a soles que acompanyat, ja que cal veure què pot interessar a tothom. No obstant això, quan no vas a un acte programat, tens la sala de jocs o la sala de venedors, on trobaràs articles de tot tipus i artistes, o l’exposició d’art o aprofites per a fer un mos, de manera que sempre t’ho passes bé. Espere que prompte es torne a fer una Worldcon per Europa i que em puga permetre de tornar-hi!

Categories
Coses de l'educació Coses de la literatura

Crida d’articles per a L’Aiguadolç 49

Logotip de la revista literària L’Aiguadolç

Per als pròxims dos números de L’Aiguadolç, fem una crida d’articles per al dossier “La literatura catalana a l’aula” en el número 49 (hivern 2020).

El termini per a enviar els texts és el dia 30 de setembre de 2020 per al número 49.

Amb aquests números vinents voldríem homenatjar, en el 35è aniversari, el professorat de llengua i literatura catalanes, en definitiva, persones que ens han fet conèixer i estimar la llengua i la literatura a l’escola.

Com sempre, el focus de la revista és sobre la literatura catalana, en general, i el cas valencià i la Marina Alta, en particular. Cerquem, per tant, experiències docents, propostes didàctiques, articles sobre llibres que tracten de l’ensenyament de la llengua i la literatura, entrevistes, etc. i convidem especialment el professorat que ha exercit o exerceix a la Marina Alta a participar en aquesta convocatòria.

Si algú té interès a publicar un article o entrevista sobre una de les temàtiques, endavant! Al final teniu la crida d’articles amb més informació i, és clar, també podeu contactar amb mi per a més informació.

L’Aiguadolç és una revista de literatura, a hores d’ara en format paper i electrònic, que sorgí l’any 1985 de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l’expressió literàries en llengua catalana, sobretot al País Valencià.

Des dels seus inicis, les pàgines monogràfiques s’han centrat, en primer lloc, en autors i autores majorment del s. XX , amb entrevistes i articles d’investigació. Tanmateix, també hi ha hagut, especialment en els darrers anys, dossiers temàtics sobre la literatura infantil i juvenil, la literatura fantàstica, la relació entre literatura i cinema, el conte contemporani al País Valencià, el feminisme i la narrativa catalana o el vincle entre les lletres catalanes i les lletres italianes i alemanyes. A banda d’aquests dossiers, L’Aiguadolç ha constat, històricament, també d’altres apartats, com ara «Ressenyes i comentaris», «Conversa», «Creació» (texts literaris inèdits) o «Antologia» (traduccions literàries). Actualment el director de la revista és Antoni Prats, però els dossiers corresponents dels darrers números apareixen coordinats per sengles col·laboradors.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [112.96 KB]

EDITE (30 de novembre de 2020): A causa de les poques propostes de contribucions rebudes, s’ha decidit dedicar només el número 49 a l’ensenyament i la didàctica de la literatura catalana, a diferència del que es deia en la crida d’articles original.

Categories
Coses de la literatura

Crida d’articles per a L’Aiguadolç 48

Logotip de la revista literària L’Aiguadolç

Enguany torne a coordinar el dossier de L’Aiguadolç.

Hem triat per a aquest número 48 el tema “Literatura, ciència i ficció”, que ha de donar cabuda tant a la ciència-ficció (i la literatura especulativa, en general) com a la relació entre ciència i ficció.

Si algú té interès a publicar un article o entrevista sobre una de les temàtiques que s’hi inclouen, endavant! A sota teniu la crida d’articles amb més informació i, és clar, també podeu contactar amb mi per a més informació.

L’últim dia per a enviar els texts és el dia 31 de juliol de 2019.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [629.83 KB]

Categories
Coses de la literatura

Sobre Versions Múltiples

Traducció literària per a promoure les llengües minoritàries, minoritzades i regionals

Versions Múltiples és un projecte de traducció literària que té com a objectiu connectar autores i autors, literatures i cultures d’arreu, fer que es coneguen i promoure la diversitat lingüística. En aquest sentit, prenen especial importància les llengües de menys abast, minoritàries o minoritzades i regionals, tan sovint desateses, que caldria escoltar molt més. Gràcies al projecte, és possible que entren en contacte una autora gal·lesa amb un autor occità, un autor sòrab amb un autor retoromà, i que aprenguem dels altres.

Traduccions entre autores i autors

Com funciona això? D’una banda, mitjançant la traducció per llengües pont; de l’altra, mitjançant l’autotraducció; i, finalment, mitjançant la traducció mútua d’autors i autores. Mentre que la traducció a la llengua dominant més propera (el francès per als autors occitans o l’anglès per als autors gal·lesos, per posar dos exemples) sovint no ajuda gaire per si sol, sí que ens pot permetre portar l’obra a altres llengües més enllà de la dominant. Per a això és important tenir en compte que la majoria de nosaltres som, si més no, bilingües amb un alt grau de competència en una segona llengua. I la traducció mútua, mitjançant el contacte previ, garanteix la qualitat literària d’aquestes traduccions. Així és com es creen “versions múltiples”.

Traduccions a més de 20 llengües diferents

L’any 2015, quan m’ho van explicar durant el I Col·loqui Internacional de Catalanística a Romania (“Llengües i cultures en contacte: el català i l’Europa actual. Diàlegs culturals mitjançant traduccions literàries” de títol), m’hi vaig haver d’apropar per preguntar les coordinadores de quina mena hi podia col·laborar jo. Així he començat a coordinar-ne la pàgina web en alemany, traduir algun text literari a l’alemany i organitzar unes quantes presentacions del projecte. A hores d’ara ja el projecte compta ja amb més de 50 persones i més de 20 llengües!

 

Si us interessa, ací trobareu la pàgina en català del projecte. Per descomptat, també us podeu posar en contacte amb mi per qualsevol dubte.

Categories
Coses de la literatura

Sobre Ithaca – Poema de la Setmana

Ithaca – Poema de la Setmana

Com que fa un bon temps que traduïsc poemes per a aquest projecte, he pensat que seria un bon moment per a informar-vos-en un poquet. El projecte Ithaca – Poema de la Setmana és un projecte de traducció literària que el poeta Germain Droogenbroodt va iniciar fa més de 8 anys.

Ithaca: promoció d’art contemporani

El poeta flamenc Germain Droogenbroodt viu des del 1987 a Altea on es dedica a l’escriptura, la traducció, la publicació i  la promoció de poesia; ha traduït obres de Bertolt Brecht, Miguel Hernández, José Ángel Valente, Francisco Brines i Juan Gil-Albert, entre altres, i ha creat l’editorial POINT (de POesia INTernacional) per a promocionar la poesia contemporània internacional. En aquesta mateixa línia també va crear l’any 2008 la fundació cultural Ithaca, atés que vol crear un lloc d’acollida per a l’art i la cultura contemporànies i fer de pont entre les  cultures i literatures d’ací i d’allà.

En aquesta pàgina en podreu trobar més informació.

Ithaca: el poema de la setmana

Dins d’aquest context, doncs, fa més de 8 anys, Germain Droogenbroodt va començar a publicar la traducció al flamenc d’un poema internacional en una setmanari belga. Prompte s’hi van unir els traductors i les traductores de la seua poesia i amigues-poetesses i amics-poetes d’arreu del món. Així doncs, a hores d’ara, més de 8000 persones lligen el Poema de la Setmana en un gran nombre de llengües, que no fa sinó crèixer: anglès, castellà, català, grec, italià, japonès, kurd, macedoni, neerlandès, romanès, rus i xinès.

Ithaca en català

Com que Germain Droogenbroodt havia col·laborat repetidament amb el poeta beniarbegí Tomàs Llopis, el meu gran mestre de literatura de l’institut de Pego, es va posar en contacte amb ell per a fer possible que el poema de la setmana es traduïra també al català. I quan Tomàs m’ho va proposar és clar que no podia dir que no. Per això, des del 9 d’abril de 2017, des d’aquella primera traducció de la “Casida del sediento” de Miguel Hernández, traduïsc cada setmana un poema al català. Ací els podeu trobar tots.

Les traduccions, a partir d’un gran nombre de llengües diferents, no totes les quals domine, constitueixen un gran repte per mi, però alhora una enorme oportunitat d’aprendre a traduir literatura. A més, m’ha permès conèixer poesies i literatures que, altrament, de segur que no hauria tocat mai. Per això done novament les gràcies tant a Germain com a Tomàs per confiar en mi, així com mon pare per llegir-me i ajudar-me sempre i a totes les persones que em llegiu les traduccions! Espere que us agraden!

Categories
Coses de la literatura

Lectures obligatòries per a la traducció literària

Fa poc vaig veure que al lloc web del màster en Traducció literària de la Heinrich Heine Universität Düsseldorf hi ha una llista de lectures (en alemany, anglés, francés, espanyol i italià) que s’han d’haver llegit abans de començar la carrera o que, si més no, s’han de llegir durant els dos anys del màster. Crec que us podria interessar, de manera que vos en passe ara l’enllaç.

Hi ha molts llibres de la llista que jo no he llegit encara, però bé, sempre hi haurà llistes de llibres que no he llegit encara 😉

PD: Dilluns va ser el Dia del Traductor… quina llàstima que no haja publicat cap entrada despús-ahir!