Quan estudiava l’A2 de romanés a l’EOI de Castelló, crec l’any 2018, vaig traduir un poema de Mihai Eminescu al català. Es tracta de “La steaua”, ‘Vers l’estel’.
Vers l’estel
Vers l’estel que ara surt.
Tan llarg n’és el viatge,
que milers d’anys han calgut
perquè la llum ens n’arribe.
Potser, fa temps, s’extingí
de camí pel blau distant.
El seu raig, però, ara per fi
llueix el nostre esguard.
La imatge de l’estel mort passa
a poc a poc pel firmament:
hi era mentre hom no el mirava,
hui el veiem tot i ser inexistent.
Així, quan el nostre amor
fineix en la profunda nit,
encara ens dona suport
la llum de l’amor extingit.
Traducció del romanés d’Elija Lutze
Original en romanés de Mihai Eminescu:
La steaua
La steaua care-a rãsãrit
E-o cale-atât de lungă,
Ca mii de ani i-au trebuit
Luminii sã ne-ajungă.
Poate de mult s-a stins în drum
In depărtari albastre,
Iar raza ei abia acum
Luci vederii noastre.
Icoana stelei ce-a murit
Incet pe cer se suie:
Era pe când nu s-a zărit,
Azi o vedem, si nu e.
Tot astfel când al nostru dor
Pieri în noapte-adânca,
Lumina stânsului amor
Ne urmarește încă.
Resulta, tanmateix, que ja existia una traducció (inèdita) d’aquest poema al català, de la qual no tenia constància i de què m’he assabentat ara. És la traducció de Josep Matas (de la dècada del 1950!) que reproduïsc a continuació i que he tret d’un article d’investigació d’Adriana Pintori i Joan Fontana [dona també més informació del poema i de l’autor; el teniu al final de l’entrada].
Fins a l’estel
Fins a l’estel que ha despuntat
tan llarga és la via,
que milers d’anys ens han calgut
per veure sa clarícia.
Potser fa molt s’és fós venint
per llunyedances blaves,
i avui tan sols son raig de llum
banya nostra mirada.
La imatge de l’estrella extinta
pel cel lentament puja;
era, mentre que no l’hem vista
la que veiem es nul·la.
Així quan nostre dolç desig
morí en nit obaga
la llum de l’extingit amor
ens persegueix encara.
Com canvia, no? Al final de l’article científic es troben també unes traduccions del mateix poema al castellà, francès, italià i portuguès, per si les voleu comparar.
Bibliografia
Pintori Olivotto, A. & J. Fontana i Tous (2021): “‘La steaua’ d’Eminescu en la traducció catalana inèdita de Josep Matas Perpiñá”, ‘Estudis Romànics’, vol. 43 (2021), p. 353-359. DOI: 10.2436/20.2500.01.324. Disponible en línia en: https://www.cervantesvirtual.com/obra/-la-steaua-deminescu-en-la-traduccio-catalana-inedita-de-josep-matas-perpina-1055309/
ITHACA 525 – Jacqueline Saint-Jean – “Ampolla a la mar”
Ampolla a la mar
Ampolla a la mar
poema al desconegut
Derivarà
vers un país futur
Es perdrà potser
al laberint dels corrents
Travessarà
els boscos movents de laminària
els ossaris profunds
els mil miratges dels ports
les històries engolides
sota la miríada d’estels
Aquell qui el llija
farà el viatge
Jacqueline Saint-Jean (França)
Traducció del francès al català: Elija Lutze
Original en francès:
Continua llegint «ITHACA 525 – Jacqueline Saint-Jean – “Ampolla a la mar”»
ITHACA 520b – Claribel Alegría – “Fronteres”
Com que havia estat convidat per tercera vegada a l’excel·lent Festival Internacional de Poesia de Granada, a Nicaragua, havia seleccionat per al dia de Sant Valentí dos poemes breus d’amor de la poeta nicaragüenya Claribel Alegría, de qui ja n’havia traduït diversos a altres llengües. Teníem un contacte molt amistós i, com a poetes, una apreciació mútua. Tenia previst visitar-la aquest mes a Managua, però, llegint El País, vaig trobar l’article “Su majestad ha muerto”, que informava del fet que la poeta havia mort al final de gener. Que aquests dos poemes formosos servisquen com a homenatge a Claribel Alegría, Gran Dama de la poesia llatinoamericana i amiga molt estimada. Germain Droogenbroodt
Nota del traductor: Com que aquesta vegada es tracta de dos poemes diferents, he decidit publicar-los per separat ací en el blog.
Podeu trobar el poema “Vull ésser tot en l’amor…” ací.
Fronteres
Fon el núvol
i la pluja
i la mar
i vull ser la vesprada
i la muralla
i tu.
Claribel Alegría – Nicaragua, 1924 – 2018
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
Original en espanyol:
Continua llegint «ITHACA 520b – Claribel Alegría – “Fronteres”»
ITHACA 520a – Claribel Alegría – “Vull ésser tot en l’amor”
Com que havia estat convidat per tercera vegada a l’excel·lent Festival Internacional de Poesia de Granada, a Nicaragua, havia seleccionat per al dia de Sant Valentí dos poemes breus d’amor de la poeta nicaragüenya Claribel Alegría, de qui ja n’havia traduït diversos a altres llengües. Teníem un contacte molt amistós i, com a poetes, una apreciació mútua. Tenia previst visitar-la aquest mes a Managua, però, llegint El País, vaig trobar l’article “Su majestad ha muerto”, que informava del fet que la poeta havia mort al final de gener. Que aquests dos poemes formosos servisquen com a homenatge a Claribel Alegría, Gran Dama de la poesia llatinoamericana i amiga molt estimada. Germain Droogenbroodt
Nota del traductor: Com que aquesta vegada es tracta de dos poemes diferents, he decidit publicar-los per separat ací en el blog.
Podeu trobar el poema “Fronteres” ací.
Vull ésser tot en l’amor…
Vull ésser tot en l’amor
l’amant
l’amada
el vertigen
la brisa
l’aigua que reflecteix
i eixe núvol blanc
vaporós
indecís
que ens cobreix un instant.
Claribel Alegría – Nicaragua, 1924 – 2018
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
Original en espanyol:
Continua llegint «ITHACA 520a – Claribel Alegría – “Vull ésser tot en l’amor”»
ITHACA 515 – Peter Schütt – “Jocs de pau”
Jocs de pau
Al pati, els infants
jugaven a la guerra;
i jugaven a llur guerra
sorollosament i estrident.
Des de la finestra
els deia:
Però jugueu a la pau!
Esperava que, així,
farien menys soroll.
Als infants, baix,
al pati, els va entusiasmar:
Juguem a la pau!
cridaren com
d’una sola boca.
I rumiaren
què calia fer,
especularen i es barallaren
novament,
i llavors
un caguerot
va cridar per la meua finestra:
Senyor, com es juga a la pau?
Peter Schütt (Alemany, *1939)
Traducció de l’alemany al català: Elija Lutze
Original en alemany:
Continua llegint «ITHACA 515 – Peter Schütt – “Jocs de pau”»
ITHACA 513 – Hussein Habasch – “A l’embús del callament”
Amb aquest poema de Hussein Habasch us desitgem un bon Nadal!
A l’embús del callament
Silent
com un floquet de neu
arribà el Nadal.
A la cruïlla de la nit
es trobà l’embús del callament.
Encara que el fatigava el camí,
obrí el pit,
donà a mamar als infants famolencs.
La santa nit
s’hostatjava
entre els humans.
El Nadal no hi romangué
gaire estona
amb el seu miracle.
Va fer un fardell
amb tot de desitjos i cançons
i se n’anà.
Sols la ironia
no se la pogué endur.
Com un adorn
la va penjar
a les branques
dels arbres de Nadal.
Hussein Habasch – Kurdistan (Síria), *1948
Traducció de l’alemany al català: Elija Lutze
Original en alemany:
Continua llegint «ITHACA 513 – Hussein Habasch – “A l’embús del callament”»
ITHACA 514 – Idea Vilariño – “O en foren nou”
O en foren nou
Tal vegada tinguérem sols set nits
no sé
no les comptí
com haguera pogut.
Tal vegada no més de sis
o en foren nou.
No sé
però valgueren
com el més llarg amor.
Tal vegada
de quatre o cinc nits com eixes
però precisament com eixes
tal vegada
puga viure‘s
com d‘un llarg amor
tota la vida.
Idea Vilariño (Uruguai, 1920 – 2009)
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
Original en espanyol:
Continua llegint «ITHACA 514 – Idea Vilariño – “O en foren nou”»
ITHACA 512 – Teresa Pascual – “I si em tornes un vespre”
I si em tornes un vespre
I si em tornes un vespre
de mar i de gavines,
intentaré besar
els camins dels teus ulls,
i si plores, el trenc
i el dubte dels teus llavis
em secaran la boca
sobre platges perdudes.
Teresa Pascual – Gandia, *1952
Quadro de Vicente Romero
Voleu llegir les versions d’aquest poema en castellà, anglès o en neerlandès? Les trobareu en aquesta pàgina!
Si les voldríeu en una altra llengua
(francès, grec, italià, japonès, kurd, macedoni, romanès, rus o xinès),
no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i us les enviem!
(francès, grec, italià, japonès, kurd, macedoni, romanès, rus o xinès),
no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i us les enviem!
ITHACA 510 – José Ángel Valiente – “XX”
XX
L’albada.
La branca estén
el seu perfil prim
a les finestres, cos, dels teus ulls.
Pardals. Parpelles.
Es para
amb prou feines la pupil·la
a la llum esbossada.
Advé, advens,
cos, el dia.
Podria el dia aturar-se
a la branca nua,
ésser sols el despertar.
José Ángel Valiente (Ourense, 1929 – Ginebra, 2000)
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
Original en espanyol:
ITHACA 509 – Patrizia Valduga – “Els ulls són les portes de la ment”
Els ulls són les portes de la ment;
val més tancar-los, ara, per prudència,
ara que el jorn avança indiferent…
I les portalades de l’ànima… les orelles;
tanquem-les també per prudència.
Preguem pels morts i pels ancians,
perquè tinguem algú que els estime…
un poc d’amor, garantia de vida,
sense necessitat de lleis ni de proclames…
Val més un mínim fragment de vida
que la viva i vigorosa i embogida idiotesa.
Patrizia Valduga (Itàlia, *1953)
Traducció de l’italià al català: Elija Lutze
Original en italià:
Continua llegint «ITHACA 509 – Patrizia Valduga – “Els ulls són les portes de la ment”»