traducció literària
Et cerques
en l’alegria.
Prest
arriba a la fi.
La tristesa
s’acaba
a poc a poc.
Et cerques.
Et trobes
en la paraula.
In memoriam Arturo Corcuera
Las horas ya de números vestidas
Luis de Góngora
Ocell de bec allargat, la minutera del rellotge. S’assembla a un colibrí.
Gira en pla de porcellana, captiva a la paret.
La segueix la secundària, polleta pollada, fa poc nascuda.
Juntes assenyalen les hores vestides de xifres romanes.
Ens diuen que la vida passa i que les seues pulsacions també detenen
com el cor dels homes.
Arturo Corcuera, 1935 – 20/08/2017
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
Continua llegint «ITHACA 499 – “Faula del rellotge adquirit a Praga” – Arturo Corcuera»
Silenciosa
sa esvelta silueta
no toca el terra
voleia
sols la dringadissa de la turmellera
revela el seu graciós caminar
(tanque els ulls)
Apareix en una penya flamenca
i balla les soleares més fervents
avivades pels arpegis braus de la guitarra
Enlluernant ull i cor
un remolí de la passió, els colors i l’erotisme
Fins el fons del tablao tremola de desig
sota el ball dels peus nus
Pica de peus, saltirona i vola
estreba i estira de la falda carmesina
que, de tant en tant, ofereix un colp d’ull
–res més
ni tan sols en el somni.
Germain Droogenbroodt
Traducció del neerlandès/espanyol al català: Elija Lutze
Continua llegint «ITHACA 498 – “La gitana índia” – Germain Droogenbroodt»
Escriu per a mi un poema d’amor
quan la lluna
cride les seues minyones
a escampar perles lluents
per la volta obscura
Escriu per a mi un poema d’amor
quan els vents
dolçament menegen els cimalls dels arbres
entonant romàntiques serenates
Escriu per a mi paraules d’amor
quan les ones
s’empaiten com xiquets joiosos
I a la primera llum de l’alba
xiuxiueja als pinsans i als teuladins
les teues rimes d’amor més belles
com missatgers vindran
amb llurs cants
a la meua finestra
per contar-me de tu
Recull per a mi les més dolces paraules d’amor
quan la rosada del matí
amb son toc lleuger dolçament desperte,
encara ensonyades,
les tantes flors en els camps sens fi
I, encara, escriu per a mi paraules d’amor
quan el cel a l’horitzó
en el seu etern abraç
bese el mar
Maria Miraglia – Itàlia
Traducció de l’italià al català: Elija Lutze
Continua llegint «ITHACA 497 – “Escriu per a mi” – Maria Miraglia»
Vent, oh vent!,
tantes vegades t’he suplicat,
mes sempre m’has mostrat
la cara més amarga.
Ara et pregaré
–per Déu–
una última volta:
Pren-me en la teua mà protectora
i porta’m aviat
fins a les portes de la frontera;
però no m’entregues
als guardians!
Penja’m un bressol
entre les oliveres
perquè m’empare
com un nadó.
Engronsa’m
i murmura’m
una cançó per a dormir.
Hussein Habasch – Kurdistan (Síria), *1948
Traducció al català: Elija Lutze
Continua llegint «ITHACA 496 – Hussein Habasch – “L’última súplica”»
El sol d’Ithaca
se m’antulla,
artificial,
d’una altra galàxia.
Tal volta és
un cercle blanc
rodejat de llum.
Tal volta als fantasmes
de la nit
se’ls va extraviar
l’ànima.
I… els déus,
sense saber-ho,
feren de l’albada
un paradís.
Inés Blanco (Colòmbia, 1948)
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
Fa uns mesos, el 13 de maig, va tenir lloc la I Jornada Literària a la Vall de Gallinera, a la qual vam assistir mon pare i jo i en què vam tenir l’honor de poder participar amb una lectura de dues traduccions (a l’anglès i a l’alemany) de part del poema “No pot mostrar lo món menys pietat”, d’Ausiàs March.
La conferència d’Enric Iborra, “L’experiència de llegir els clàssics”, a l’Ajuntament va ser molt enriquidora i l’ambient a l’església de Benialí, fantàsticament poliglota: hi van llegir traduccions (en alemany, anglès, àrab, armeni, castellà, francès i rus) i el text en català (en la versió original i una versió actual); i amb un acompanyament musical encisador per part d’Imma Gorrita, que tocava la viola de braç.
Mon pare hi va llegir la traducció a l’alemany de Hans-Ingo Radatz (1) i jo hi vaig llegir la traducció a l’anglès de mon pare. Siga dit que ja hi ha traduccions anteriors a l’anglès (2), de què encara no disposàvem en aquell moment.
Ací us en deixem la traducció a l’anglès:
Continua llegint «Ausiàs March: LXXVII – The world could show no less pity»
Ara les frases
ja no no troben llur lloc
dins la meua història.
Ara parle, ara
em consumisc,
ara estic clavat
en el món, ara
que se m’apaga,
m’oblide,
ara m’esvaesc,
com una frase, que jo
he estat, el meu
nom arraconat, ara…
i ara ja no.
dir que el teu somriure
il·lumina tot el jardí
seria, sens dubte, una exageració
de fet, però, sí que he vist
obrir-se una flor
quan t’hi has apropat
viure de nou el tacte de les coses,
el tacte que desperta la pell nua
i que l’omple de nou en cada empremta,
poder sentir els ulls damunt els ulls,
els braços sobre els braços, caminar
sobre la llum cansada del migdia
o sobre el gris asfalt de carreteres.
Voldries repetir cada viatge
des del regrés de cada matinada,
trobar instants perduts en clars d’oblit.
Voldries que et deixaren les paraules
sentir l’alè de cada situació
i entrar en l’atmosfera que respires.