ITHACA 494 – Peter Härtling: “Ara”

Ara

Ara les frases
ja no no troben llur lloc
dins la meua història.
Ara parle, ara
em consumisc,
ara estic clavat
en el món, ara
que se m’apaga,
m’oblide,
ara m’esvaesc,
com una frase, que jo
he estat, el meu
nom arraconat, ara…
i ara ja no.

 

Peter Härtling (03/11/1933 – 10/07/2017)
in memoriam
Traducció de l’alemany al català: Elija Lutze

ITHACA 492 – Teresa Pascual: “Voldries que et deixaren les paraules”

Imatge de capçalera per al poema de Teresa Pascual

Voldries que et deixaren les paraules

viure de nou el tacte de les coses,
el tacte que desperta la pell nua
i que l’omple de nou en cada empremta,
poder sentir els ulls damunt els ulls,
els braços sobre els braços, caminar
sobre la llum cansada del migdia
o sobre el gris asfalt de carreteres.
Voldries repetir cada viatge
des del regrés de cada matinada,
trobar instants perduts en clars d’oblit.
Voldries que et deixaren les paraules
sentir l’alè de cada situació
i entrar en l’atmosfera que respires.

 

Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952)
Original extret de Les hores (1988), València: 3 i 4

 

   
Quadro d’Otto Mueller
   
Voleu llegir les versions d’aquest poema en castellà, anglès o en neerlandès? Les trobareu en aquesta pàgina!
Si les voldríeu en una altra llengua
(italià, japonès, macedoni, romanès, xinès o rus),
no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i us les enviem!

Acte d’homenatge a Renada-Laura Portet

Invitació a l’acte d’homenatge

L’Institut d’Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes van fer la setmana passada un acte d’homenatge a l’escriptora i lingüista Renada-Laura Portet, amb motiu del seu 90 aniversari, acte que va tenir lloc a la Sala Coromines de l’IEC, a Barcelona, el proppassat dimecres 28 de juny.

Nascuda el 1927 a Sant Pau de Fenollet (Rosselló), Renada-Laura Portet és una de les veus literàries nord-catalanes més importants. Ha conreat diferents camps literaris (poesia, prosa, narracions breus) i és especialista en onomàstica. De fet, ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any 2004, entre molts altres distincions, pel conjunt de la seua obra i les seues aportacions a la toponímia rossellonesa. En el projecte Memoro, el banc de la memòria, trobareu entrevistes amb ella en forma de vídeo.

Fullet d’homenatge a Renada-Laura Portet publicat per la Institució de les Lletres Catalanes

El projecte Versions Múltiples vam tenir l’honor de col·laborar en aquest homenatge: vam traduir el seu poema “La por. El dubte. L’atzar” en 21 llengües, versions que van quedar recollides en aquest fullet publicat per la Institució de les Lletres Catalanes així com en el número 47 de L’Aiguadolç (amb un pròleg de les fundadores del projecte: Sílvia Aymerich i Kathleen McNerney). A continuació teniu l’enregistrament de l’acte, en el qual vam participar també Assumpció Cantalozella i jo en representació de Versions Múltiples. (Mai no havia assistit a un acte semblant i m’hi vaig posar molt, molt nerviós, tot s’ha de dir.)

ITHACA 491 – José Eduardo Degrazia: “Ich schreibe des Nachts”

Foto d'un home escrivint a la nit

Ich schreibe des Nachts

 

Ich schreibe des Nachts
Verse, die mir im Laufe des Tages
ins Herz gefallen sind;
Poesie über Menschen,
die durch die Straßen gehen;
Poesie über Matrosen
und Prostituierte;
Poesie über Hunde,
die mittags auf Plätzen verweilen.
In der dunklen Stunde des Lebens
lasten auf mir ihre Tentakel
aus Stein, Brot und Einsamkeit.
Seitdem schreibe ich
über die Hände der Arbeiter.
Seitdem schreibe ich
über die Augen der Verliebten.
Seitdem schreibe ich
des Nachts über Regen
und Sonnenschein.
Seitdem schreibe ich.

 

José Eduardo Degrazia (Brasilien, 1951)
Übersetzung ins Deutsche: Thomas Klein & Elija Lutze
   

ITHACA 490 – Laura Yasán: “Vergebliche Investitionen oder: ein bisschen Betrug”

Imatge per al poema "despeses inútils o mínimes estafes"

Vergebliche Investitionen oder: ein bisschen Betrug

wär es nicht schon zu spät
um mit Salz die unbeschreiblichen Tage zu veröden
und so vergeblich, dieses hartnäckige Bild des Augenblicks danach
in kleine Stücke zu zerreißen,
könnte ich den Zustand des Körpers wieder wach rufen,
sein Tattoo, das wie die Sonne einer anderen Erde strahlte,
könnte ich Dir verzeihen,
in der Tiefe des Meeres Dornen
und ausgebrannte Sterne im Badezimmer suchen gehen,
könnte ich die Unendlichkeit zurechtstutzen
und an die Wand hängen
und darauf warten, dass die Planeten zusammenstoßen

oder aber ich könnte Deine Nummer wählen und Dir erzählen,
wieviel mich dieses Bild gekostet hat,
das doch wie nichts zerbrochen ist.

 

Laura Yasán (Argentina, 1960)
Übersetzung vom Spanischen ins Deutsche: Thomas Klein
   
   

ITHACA 491 – José Eduardo Degrazia: “Jo escric a la nit”

Foto d'un home escrivint a la nit

Jo escric a la nit

Jo escric a la nit
els versos que, durant el dia,
m’han caigut al cor.
Poesia de la gent
que camina pels carrers.
Poesia dels mariners
i les prostitutes.
Poesia dels gossos,
a les places, al migdia.
A la nit de la vida,
pesen sobre mi els seus tentacles
de pedra, pa i solitud.
I des de llavors escric
sobre les mans dels obrers;
i des de llavors escric
sobre els ulls dels enamorats;
i des de llavors escric,
a la nit, la llum del sol
i la pluja,
i des de llavors escric.

 

José Eduardo Degrazia (Brasil, 1951)
Traducció del portuguès al català: Elija Lutze
   

ITHACA 490 – Laura Yasán: “despeses inútils o mínimes estafes”

Imatge per al poema "despeses inútils o mínimes estafes"

despeses inútils o mínimes estafes

si no fos tan tard
per a cremar amb sal els dies innombrables
tan inútil esbocinar
la foto permanent de l’instant després
podria simular aqueix estat del cos
el seu tatuatge que brilla com un sol d’altra terra
podria perdonar-te
anar a cercar espines al fons del mar
estrelles mortes a la cambra de bany
podria retallar l’infinit
enganxar-lo a la paret
i restar esperant que xoquen els planetes
 
o marcar el teu telèfon i contar-te
quant vaig pagar per aqueixa miniatura
que es va trencar per res
 

Laura Yasán (Argentina, 1960)
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze