Crida d’articles per a L’Aiguadolç 49

Logotip de la revista literària L’Aiguadolç

Per als pròxims dos números de L’Aiguadolç, fem una crida d’articles per al dossier “La literatura catalana a l’aula” en el número 49 (hivern 2020).

El termini per a enviar els texts és el dia 30 de setembre de 2020 per al número 49.

Amb aquests números vinents voldríem homenatjar, en el 35è aniversari, el professorat de llengua i literatura catalanes, en definitiva, persones que ens han fet conèixer i estimar la llengua i la literatura a l’escola.

Com sempre, el focus de la revista és sobre la literatura catalana, en general, i el cas valencià i la Marina Alta, en particular. Cerquem, per tant, experiències docents, propostes didàctiques, articles sobre llibres que tracten de l’ensenyament de la llengua i la literatura, entrevistes, etc. i convidem especialment el professorat que ha exercit o exerceix a la Marina Alta a participar en aquesta convocatòria.

Si algú té interès a publicar un article o entrevista sobre una de les temàtiques, endavant! Al final teniu la crida d’articles amb més informació i, és clar, també podeu contactar amb mi per a més informació.

L’Aiguadolç és una revista de literatura, a hores d’ara en format paper i electrònic, que sorgí l’any 1985 de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l’expressió literàries en llengua catalana, sobretot al País Valencià.

Des dels seus inicis, les pàgines monogràfiques s’han centrat, en primer lloc, en autors i autores majorment del s. XX , amb entrevistes i articles d’investigació. Tanmateix, també hi ha hagut, especialment en els darrers anys, dossiers temàtics sobre la literatura infantil i juvenil, la literatura fantàstica, la relació entre literatura i cinema, el conte contemporani al País Valencià, el feminisme i la narrativa catalana o el vincle entre les lletres catalanes i les lletres italianes i alemanyes. A banda d’aquests dossiers, L’Aiguadolç ha constat, històricament, també d’altres apartats, com ara «Ressenyes i comentaris», «Conversa», «Creació» (texts literaris inèdits) o «Antologia» (traduccions literàries). Actualment el director de la revista és Antoni Prats, però els dossiers corresponents dels darrers números apareixen coordinats per sengles col·laboradors.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [112.96 KB]

EDITE (30 de novembre de 2020): A causa de les poques propostes de contribucions rebudes, s’ha decidit dedicar només el número 49 a l’ensenyament i la didàctica de la literatura catalana, a diferència del que es deia en la crida d’articles original.

S’ha publicat el número 48 de L’Aiguadolç: “Literatura, ciència i ficció”

Em plau enormement poder anunciar que s’ha publicat el número 48 (2019) de L’Aiguadolç, amb títol “Literatura, ciència i ficció”, el dossier del qual he tingut l’honor de coordinar. En aquest dossier, explorem els vincles entre literatura i ciència i parlem de la literatura fantàstica i la ciència-ficció.

El dossier: literatura, ciència i ficció

Al meu entendre, tant la ciència com la literatura tenen en comú la recerca, l’explicació, la interpretació i la narració de la (o una, en tot cas) realitat. Ens expliquem, ens narrem, ens contem, i aquesta aproximació a la nostra vida i al que ens envolta condiciona alhora com ens veiem i com veiem la realitat. No és debades que els estudis psicològics (com ara de la Gestalt) han demostrat que la percepció no és objectiva o innocent, sinó subjectiva i carregada de cultura i desitjos.

Així és que aquestes dues arts humanes van sovint lligades i constitueixen una font d’inspiració l’una per a l’altra. Alguns dels gèneres que explorem en aquest número són, per tant, la ficció científica, la cientificció, la ciència-en-ficció i la ciència-ficció (i, d’una manera més àmplia, la fantasia o literatura fantàstica, també literatura especulativa), totes les quals són fruit del diàleg entre ciència i literatura. Amb tot, d’entre aquests gèneres, la literatura fantàstica ha estat, des de fa molts anys, un dels meus gèneres narratius preferits. Per això, quan se’m va proposar de tornar a coordinar un número de L’Aiguadolç (després del número sobre la traducció literària), la revista literària de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, hi vaig pensar de seguida.

Antologia: el primer capítol d’Els desposseïts, d’Ursula K. LeGuin

Per a l’apartat d’Antologia, comptem amb la col·laboració (moltíssimes gràcies, de nou!) de l’editorial Raig Verd, que ens ha permès de publicar-hi el primer capítol d’Els desposseïts, una novel·la (espectacular!) d’Ursula K. Le Guin, una de les meues autores preferides, traduïda al català per Blanca Busquets.

Aquest extret el precedeix una breu introducció a la novel·la i a l’autora, així com una entrevista a l’editora del llibre, Laura Huerga, i a la traductora, Blanca Busquets, en què parlen, entre molts altres temes, de la segona novel·la d’Ursula K. Le Guin que tenien entre mans en aquell moment: La mà esquerra de la foscor (obra, per cert, que ja es troba a les llibreries!).

La portada

Portada del número 48 de L’Aiguadolç

Aquesta imatge de portada és l’obra “Sobre un fons de botifarres, literatura, ciència i ficció, altament marinades”, de l’artista pegolí Josep Ferrer. Voldria agrair-li enormement la seua col·laboració i el fantàstic treball!

Sumari i resums dels articles del Dossier

A continuació podeu veure la coberta, la pàgina de crèdits, el sumari del número 48 de L’Aiguadolç i els resums (en català i en anglès) dels articles del Dossier. Els articles del Dossier són els següents:

  • Presentació del dossier “Literatura, ciència i ficció”: connexions i els realistes d’una realitat més àmplia (Elija Lutze)
  • La literatura i la ciència: connivències (Emili Rodríguez-Bernabeu)
  • La ficció: una eina per reflexionar sobre l’ètica científica (Xavier Duran Escriba)
  • De Cinc setmanes en globus a La guerra del foc: reflexions entorn de la presència de la ciència dins la novel·la juvenil del segle XIX (Sílvia Aymerich, Hélène Beaulieu i Josep-Joan Centelles)
  • La narrativa fantàstica (o de fantasia) al País Valencià (Josep Antoni Fluixà)
  • L’univers de La Fallera Calavera: la identitat cultural valenciana en (un) joc (Jordi Llavoré i Pons)
  • La distopia com a paròdia: l’exploració gràfica de Lavínia 2016 o la guerra dels poetes (Eduard Baile López)
  • Entrevista a Laura Huerga i Blanca Busquets: “Ursula K. Le Guin és la gran creadora d’esperança” (Elija Lutze)

Vull donar les gràcies també a totes les persones que han participat i col·laborat en els apartats del Dossier, l’Antologia, la Conversa i Ressenyes i comentaris, que han fet possible la publicació d’aquest número de la revista. El meu més sincer agraïment!

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [431.01 KB]

Disponible amb accés obert i gratuït

Més endavant, tot el contingut de la revista estarà disponible en RACÓ, el repositori de les Revistes Catalanes d’Accés Obert.

EDITE (30 de novembre de 2020): Ja es troba disponible en RACÓ el número 48 de L’Aiguadolç. Ací el teniu.

Crida d’articles per a L’Aiguadolç 48

Logotip de la revista literària L’Aiguadolç

Enguany torne a coordinar el dossier de L’Aiguadolç.

Hem triat per a aquest número 48 el tema “Literatura, ciència i ficció”, que ha de donar cabuda tant a la ciència-ficció (i la literatura especulativa, en general) com a la relació entre ciència i ficció.

Si algú té interès a publicar un article o entrevista sobre una de les temàtiques que s’hi inclouen, endavant! A sota teniu la crida d’articles amb més informació i, és clar, també podeu contactar amb mi per a més informació.

L’últim dia per a enviar els texts és el dia 31 de juliol de 2019.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [629.83 KB]

“Autre epitafi”, de Bernat Lesfargas

Els dies 28, 29 i 30 de juny proppassats van tenir lloc a Narbona (Occitània) els II Rencontres ALEM (“Acteurs de la Liberté d’expression en Europe et Méditerranée”, en francès, o “Actors de la Liura Expression en Eurò-Mediterranèa”, en occità), organitzats pel Pen Club, i vam tenir l’honor i el plaer de poder-hi presentar el nostre projecte Versions Múltiples.

Malauradament, se’m va fer impossible assistir-hi, però Sílvia Aymerich ens hi va representar perfectament. Per tal de col·laborar-hi, si més no, a distància, vaig fer aquest breu vídeo on llig les traduccions al català i a l’alemany del poema “Autre epitafi” de Bernat Lesfargas. Versions Múltiples vam homenatjar aquest gran escriptor i traductor occità amb més de 20 traduccions d’aquest poema, les quals podeu trobar en el número 47 de L’Aiguadolç. Ací teniu el vídeo doncs:

Lectura del poema “Autre epitafi” en les traduccions al català i a l’alemany

Gràcies a l’amiga Carmina per la paciència que va tenir a l’hora de fer-me aquest vídeo! I també a Xavier Marzal per prestar-nos la seua cançó “Auia”.

Ja s’ha publicat el número 47 de L’Aiguadolç

Em fa molt, molt content poder anunciar que ja s’ha publicat el número 47 de la revista literària L’Aiguadolç. Aquesta vegada vaig tenir l’honor de poder-hi col·laborar, no sols amb l’aportació d’un text (com vaig fer el 2015), sinó com a coordinador del dossier de la revista.

La traducció literària: un pont entre les cultures

El número 47 es titula “La traducció literària: un pont entre les cultures” i compta amb articles interessantíssims sobre la traducció literària, especialment (però no únicament) des del punt de vista del projecte Versions Múltiples. Així doncs, hi trobareu l’entrevista que Tomàs Llopis va fer a Joan Francesc Mira, un article sobre la traducció de la poesia (infantil) de Miquel Desclot, un article sobre l’autotraducció dins el projecte Versions Múltiples de Sílvia Aymerich i molt més!

Homenatge a Bernat Lesfargas, Renada-Laura Portet i Andreas Wesch

A banda del dossier, també hi ha l’apartat de ressenyes i comentaris i l’apartat d’antologia, el qual és un homenatge de l’equip de Versions Múltiples “als seus degans”: Bernat Lesfargas (que, lamentablement, va faltar mentre encara enllestíem el número, el 23 de febrer de 2018), Renada-Laura Portet i Andreas Wesch. Finalment, no puc oblidar-me de mencionar (i agrair novament) la col·laboració de l’artista pegolí Mikel Toledo i Banyuls que ens va donar aquesta imatge tan fantàstica per a la coberta d’aquest número.

Coberta de la revista amb el dibuix de Mikel Toledo i Banyuls

De moment, aquest número encara no s’ha publicat en RACÓ (“Revistes Catalanes amb Accés Obert”), però ací en podeu trobar almenys el sumari del número.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Disponible amb accés obert i gratuït

EDITE (28/02/2019): Acaba de publicar-se en RACÓ. Ací teniu el número sencer a la vostra disposició!

Acte d’homenatge a Renada-Laura Portet

Invitació a l’acte d’homenatge

L’Institut d’Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes van fer la setmana passada un acte d’homenatge a l’escriptora i lingüista Renada-Laura Portet, amb motiu del seu 90 aniversari, acte que va tenir lloc a la Sala Coromines de l’IEC, a Barcelona, el proppassat dimecres 28 de juny.

Nascuda el 1927 a Sant Pau de Fenollet (Rosselló), Renada-Laura Portet és una de les veus literàries nord-catalanes més importants. Ha conreat diferents camps literaris (poesia, prosa, narracions breus) i és especialista en onomàstica. De fet, ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any 2004, entre molts altres distincions, pel conjunt de la seua obra i les seues aportacions a la toponímia rossellonesa. En el projecte Memoro, el banc de la memòria, trobareu entrevistes amb ella en forma de vídeo.

Fullet d’homenatge a Renada-Laura Portet publicat per la Institució de les Lletres Catalanes

El projecte Versions Múltiples vam tenir l’honor de col·laborar en aquest homenatge: vam traduir el seu poema “La por. El dubte. L’atzar” en 21 llengües, versions que van quedar recollides en aquest fullet publicat per la Institució de les Lletres Catalanes així com en el número 47 de L’Aiguadolç (amb un pròleg de les fundadores del projecte: Sílvia Aymerich i Kathleen McNerney). A continuació teniu l’enregistrament de l’acte, en el qual vam participar també Assumpció Cantalozella i jo en representació de Versions Múltiples. (Mai no havia assistit a un acte semblant i m’hi vaig posar molt, molt nerviós, tot s’ha de dir.)

“La fi del món o ‘El món, sens dubte, no aguantarà gaire més'”

He tingut l’honor de col·laborar amb la revista literària L’Aiguadolç, publicada per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. El tema del dossier d’aquest número (el 45!) de la revista és “Noves veus a escena: el teatre valencià entre dos segles”, per la qual cosa s’adeia que l’apartat d’antologia també fóra de teatre.

La meua aportació a la revista fou, doncs, la traducció de l’obra “Der Weltuntergang oder ‘Die Welt steht auf kein’ Fall mehr lang'” de Jura Soyfer, de l’alemany al català. Podria parlar molt i molt d’aquest autor, que va ser perseguit i assassinat pels nazis, que va morir massa jove i que s’ha oblidat massa, però això ha de quedar per a més endavant. Ací teniu part de la meua traducció (no es va poder publicar tota).