Categories
Coses de la literatura Coses de la política

Gedenktag der Holocaust-Opfer: Jura Soyfer

Jura Soyfer und seine Freundin Maria Szécsi, Anfang der 30er

Seit 2005 (UNO; bzw. 1996 in Deutschland) ist der 27. Januar, in Erinnerung an die Befreiung des Konzentrationslagers Auschwitz-Birkenau durch die Rote Armee 1945, der Internationale Tag des Gedenkens an die Opfer des Holocausts.

Da ich vor ein paar Jahren ein Theaterstück von Jura Soyfer ins Katalanische übersetzt hatte, einem jungen jüdischen Mann, der aufgrund seiner Ideen und Überzeugungen und seines Engagement verfolgt und eingesperrt wurde und dann 1939 im KZ Buchenwald starb, entschied ich mich, dieses Jahr im Rahmen der kulturellen Aktivitäten des Sprachlernzentrums (CAL) der Universität und auch des spanisch-deutschen Kulturvereins Freundschaft eine Lesung seiner Texte zu veranstalten.

So traf sich also am 25. Januar morgens die fortgeschrittene Deutsch-Konversationsgruppe, um das (auch emotional) schwierige Thema “Holocaust” zu besprechen. Am späten Nachmittag versammelten wir uns dann im CAL, um über Jura Soyfer zu sprechen, einige seiner Texte zu lesen (und seiner Lieder zu hören) und zu kommentieren und uns somit auch an die 20er und 30er Jahre heranzuwagen. Auf diese Art und Weise gedenken wir nicht nur Jura Soyfer, sondern auch all der anderen Opfer des Holocausts.

TeilnehmerInnen des Soyfer-Abends
TeilnehmerInnen des Soyfer-Abends (ich ganz links; mein Vater hinter der Kamera)

Unten könnt ihr euch die Powerpoint-Präsentation anschauen, die ich für diesen Anlass vorbereitet hatte. Ein Dossier (darunter) mit Textausschnitten begleitete die Präsentation, so dass wir abwechselnd über Soyfer und sein Leben sprachen, Texte (mehrstimmig) vorlasen, Karikaturen der damaligen Zeit anschauten, Szenen von dem Theaterstück “Der Weltuntergang”  vorspielten, Lieder anhörten… Obwohl die Texte Soyfers oft mehrere Interpretationsniveaus haben und seine Sprache gerade für DaF-LernerInnen recht schwierig ist, war der Soyfer-Abend dank dieser Abwechslung unterhaltsam und alle konnten der Veranstaltung gut folgen.

Ich möchte vielmals allen TeilnehmerInnen danken, die es ermöglicht haben, solch einen interessanten und besonderen Abend zu verbringen. Trotz
der schwierigen und traurigen Situation der 30er Jahre in Österreich (und Deutschland und Spanien und ganz Europa) gibt es doch sehr viel Humor in den Werken Soyfers. Und vor Allem auch sehr viel Hoffnung. Ich denke, dass dies eine frohe Botschaft ist, die wir auch heutzutage brauchen: Engagement, um eine bessere Welt zu erdenken und aufzubauen, und Hoffnung, dass dies nicht unmöglich ist und es auch viel Gutes in uns gibt.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [2.08 MB]

Categories
Coses de la llengua

Wort jedes zweiten Tages: r Ehrgeiz

En aquesta entrada vull parlar-vos d’un substantiu que pot tenir una connotació negativa, malgrat que hi ha gent que entén aquest concepte com a tret de personalitat positiu: der Ehrgeiz.

Ehrgeiz significa ‘ambició’, és a dir, el ‘[d]esig gran d’aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l’amor propi’, segons el DIEC2. Tanmateix, veiem ja a la mateixa definició dels diccionaris Duden i DWDS que la visió alemanya d’aquesta paraula és més relativa, més negativa. El Duden en diu:

starkes oder übertriebenes Streben nach Erfolg und Ehren

Això és, una ‘aspiració forta o desorbitada a èxit i honors’; veiem que ho consideren com a desig exagerat.
Així mateix, el DWDS ho defineix així:


starker Wunsch, sich vor anderen auszuzeichnen, Streben nach Ehre
[‘desig fort de destacar d’entre els altres, aspiració a honor’]

Fixeu-vos en la primera part de la definició del DWDS: la idea clau és ser millor que la resta de gent.

És clar que es pot debatre la noció de la competitivitat i la col·laboració, de si està bé comparar-se amb els altres i voler-se’n destacar o si no seria preferible intentar d’ajudar-se entre tots perquè millorem cadascun de nosaltres. En tot cas, es pot afirmar sens dubte que l’ambició ha estat i és un dels principals promotors de canvi tecnològic, social, científic.

A la imatge se cita a Paul Heyse, que diu: “Ehrgeiz ist nur eine besondere Form der allgemeinen Menschensehnsucht nach Glück” (‘L’ambició no és més que una forma especial de l’ànsia general dels éssers humans de felicitat’). Contrastem aquest pensament amb el de Heinrich von Kleist, un dels poetes alemanys més importants:

Cortesia de: http://gutezitate.com/zitat/162781

Kleist diu de l’ambició que és un ‘verí per a tota l’alegria’. Si estem d’acord amb ell, és una manera força dissortada d’anhelar la felicitat, veritat?

Per acabar, m’agradaria aprofundir una miqueta en l’etimologia d’aquesta paraula tan curiosa:
e Ehr(e) significa ‘honor’ (justament una de les coses que les persones ambicioses busquen, segons la definició), però r Geiz significa ‘mesquineria, avarícia’. Se’n pot deduir que una persona ambiciosa és aquella a qui li manca honor, que és poc generosa amb el seu honor, que conté el seu honor? La crisi econòmica, l’estat de la política i altres més coses ens poden fer pensar que sí, però etimològicament parlant la resposta és: probablement no. Com ens informa el DWDS, Geiz ve d’un substantiu alemany antic que significava ‘cobdícia, avidesa’ i només fa uns segles que s’utilitza amb el sentit de ‘manca de generositat material, avarícia econòmica’.

Sia com sia, cal recalcar que en alemany l’ambició és una cosa no sempre ben vista. Veiem, entre altres coses, que en les mateixes entrades del Duden i el DWDS molts dels exemples de col·locació (els quals ens poden advertir molt sobre la connotació del substantiu mateix) són negatius: krankhafter Ehrgeiz (‘ambició malaltissa’), gefährlicher Ehrgeiz (‘ambició perillosa’), übertriebener Ehrgeiz (‘ambició exagerada’), egomanischer Ehrgeiz (‘ambició egòlatra’), verzehrender Ehrgeiz (‘ambició consumidora’)…

Categories
Coses de la llengua

Wort jedes zweiten Tages: s Leid

En aquesta entrada us parlaré del substantiu das Leid, una paraula que s’utilitza amb molta freqüència en alemany, i que significa, segons el Duden,

  1. tiefer seelischer Schmerz als Folge erfahrenen Unglücks
  2. (gehoben) Unrecht, Böses, das jemandem zugefügt wird.

Això és, d’una banda, un ‘dolor de l’ànima profund com a conseqüència d’una desgràcia experimentada’, parlant clar i català, una pena; d’altra banda, en un ús culte de la llengua, una ‘injustícia, mal que se li fa a algú’.

D’aquesta manera, tenim verbs com jemandem [jdm.] Leid antun i jdm. etwas [etw.] zuleide tun [també zuleid, zu Leid i zu Leide], tots els quals signifiquen ‘fer sofrir algú, fer mal a algú’, i expressions com geteiltes Leid ist halbes Leid (‘pena [com]partida és mitja pena’), in Freud und Leid zusammen [també in Lust und Leid] (‘junts en la prosperitat i en l’adversitat‘) i Freud und Leid miteinander teilen (‘compartir les coses bones i les coses roïnes’). D’ací una paraula composta ben interessant:

  • s Herzeleid, formada per s Herz (‘cor’) i s Leid, que és un sofriment sentimental molt profund i que sembla que sol anar junt amb r Kummer (‘aflicció, sofriment, pena’): Kummer und Herzeleid

Com ens informa el DWDS, s Leid és una substantivització neutra de l’adjectiu leid, el qual s’utilitza per exemple en l’expressió Es tut mir leid (‘em sap greu’; com a enunciat verbal, així: etw. jdm. leid tun) i Ich bin es leid (‘n’estic fart’; de etw. leid sein).

Així mateix hi ha un fum de verbs que agafen l’arrel de leid: leiden ‘sofrir’, etw. erleiden (‘sofrir quelcom’), jdm. etw. verleiden (‘amargar quelcom a algú’)…

PD: A la imatge diu: “Geteilte Freude ist doppelte Freude. Geteilter Schmerz ist halber Schmerz.” Hi esteu d’acord, que l’alegria compartida és dues vegades més gran, però que la pena compartida es fa més lleugera?
Veieu també que ací s’utilitza r Schmerz, que també significa ‘mal, dolor’, igual com s Leid, i que havia aparegut anteriorment en l’entrada sobre e Wehmut.

Categories
Coses de la llengua

Wort jedes zweiten Tages: “r Wagehals”

Hui m’agradaria presentar-vos (amb un dia de retard, perdoneu!) la paraula següent: r Wagehals, també Waghals.

Ja havíem vist anteriorment la paraula Wagemut (i estic segur que aquesta entrada no serà l’última sobre un compost de wage-), que descriu una audàcia intrèpida. Aquesta vegada, però, tenim un compost dels elements Wage-, que ve del verb etwas wagen (‘gosar alguna cosa, aventurar-se a fer quelcom’), i -hals, que ve de la paraula r Hals, ‘coll’; ara bé, si abans teníem un tipus de comportament o actitud, la paraula Wagehals fa referència al tipus de persona que mostra un comportament així: una persona que arrisca el seu coll, això és, la seua vida.

Efectivament, segons el diccionari etimològic incorporat al DWDS, el mot s’ha format a partir d’un nom-frase (és a dir, un nom que significa tota una frase; corregiu-me si no es diu així) en imperatiu de l’expressió den Hals wagen i descriu una persona valenta des del segle XV. De fet, fins i tot s’ha document l’ús d’aquesta paraula com a sobrenom des del segle XIV.

Així mateix es forma l’adjectiu waghalsig o wagehalsig a partir d’aquest substantiu. Un advertiment, si de cas, Wagehals és, segons el diccionari Duden, una paraula en desús, arcaitzant!

Categories
Coses de la llengua

Wort jedes zweiten Tages: “Schlamassel”

Amb aquesta paraula d’ús col·loquial, Schlamassel, que admet els gèneres gramaticals masculí i neutre (a Àustria exclusivament en neutre), descrivim en alemany una ‘schwierige, unglückliche Lage, missliche Angelegenheit‘, és a dir, una ‘situació difícil, embrollada, un assumpte desagradable’, en la qual es troba una persona ‘aufgrund eines ärgerlichen Missgeschicks‘ (‘a causa d’un contratemps molest’).

Com moltes altres paraules, és un dels mots judeoalemanys de la nostra llengua: massel / masol / mazzal en jiddisch vindria a significar ‘(bona) estrella’ i ve de l’hebreu mazzāl. Relacionat amb aquesta paraula, trobem per exemple l’expressió Masel tov (literalment correspondria a ‘Molta sort’, però s’utilitza per a donar l’enhorabona) i paraules com etwas vermasseln (‘espatllar quelcom’).

Sobre l’altra part de la paraula, Schlam-, que també s’ha escrit i dit Schlim- i Schlem-, hi ha dues dues explicacions etimològiques diferents (no incloent-hi d’altres que es consideren improbables): d’una banda, la paraula alemanya schlimm, ‘greu’; d’altra banda, una possible partícula de negació en jiddisch schello. Comptat i debatut, la idea amb què hom s’ha de quedar és la d’una situació complicada a causa d’una mala sort. Us en cite els exemples excel·lents del DWDS:

da haben wir den Schlamassel!
ein schöner Schlamassel!
im (dicksten, ärgsten, schwersten) Schlamassel stecken, sitzen
in einen Schlamassel hineingeraten
jmdm. aus dem Schlamassel helfen
Pegueu una ullada als sinònims d’aquesta paraula… és molt interessant!
Categories
Coses de la llengua

Wort jedes zweiten Tages: “e Schnapsidee”

Hui m’agradaria presentar-vos la paraula següent: die Schnapsidee.

Aquesta paraula, d’ús col·loquial (segons el Duden) i, a més, despectiu (segons el DWDS), és com anomenem en alemany una idea que no té cap ni peus. Està formada pels components r Schnaps, ‘aiguardent’, i e Idee, així que ens podem ben imaginar l’etimologia d’una idea tan boja que només pot haver sorgit d’un estat d’embriaguesa.

Amb cortesia dels dos diccionaris monolingües, heus ací tres frases exemplars de com es pot utilitzar la paraula:

  • “Wer hat dich denn auf diese Schnapsidee gebracht?”
  • “So eine Schnapsidee!”
  • “Wie bist du denn auf diese Schnapsidee gekommen?”
Categories
Coses de la llengua

Wort jedes zweiten Tages: “r Wagemut”

Hui m’agradaria presentar-vos la paraula següent: der Wagemut.

Abans ja havíem vist la paraula Wehmut, un altre compost de la paraula der Mut, ‘la valentia’. Aquesta paraula, d’altra banda, està compost, a més a més, per l’element Wage– que ve del verb etwas wagen (‘gosar alguna cosa, aventurar-se a fer quelcom’). D’això, se’n pot deduir que aquesta paraula fa referència al valor d’arriscar-se, com ens confirma també el diccinari DWDS amb la seua definició (‘audàcia intrèpida’):

unerschrockene Kühnheit

Curiosament, d’aquesta mot, no ens n’ofereix l’etimologia ni el diccionari DWDS ni el Duden, i fins i tot el diccionari etimològic dels germans Grimm hi té molt poc a dir…

PD: Perquè siguem sincers: no us ensenyaré cada dia una nova paraula; a tot estirar, faré cada dos dies una entrada sobre una nova paraula o expressió. Val més això que res, em sembla.