ITHACA 492 – Teresa Pascual: “Voldries que et deixaren les paraules”

Imatge de capçalera per al poema de Teresa Pascual

Voldries que et deixaren les paraules

viure de nou el tacte de les coses,
el tacte que desperta la pell nua
i que l’omple de nou en cada empremta,
poder sentir els ulls damunt els ulls,
els braços sobre els braços, caminar
sobre la llum cansada del migdia
o sobre el gris asfalt de carreteres.
Voldries repetir cada viatge
des del regrés de cada matinada,
trobar instants perduts en clars d’oblit.
Voldries que et deixaren les paraules
sentir l’alè de cada situació
i entrar en l’atmosfera que respires.

 

Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952)
Original extret de Les hores (1988), València: 3 i 4

 

   
Quadro d’Otto Mueller
   
Voleu llegir les versions d’aquest poema en castellà, anglès o en neerlandès? Les trobareu en aquesta pàgina!
Si les voldríeu en una altra llengua
(italià, japonès, macedoni, romanès, xinès o rus),
no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i us les enviem!

ITHACA 491 – José Eduardo Degrazia: “Jo escric a la nit”

Foto d'un home escrivint a la nit

Jo escric a la nit

Jo escric a la nit
els versos que, durant el dia,
m’han caigut al cor.
Poesia de la gent
que camina pels carrers.
Poesia dels mariners
i les prostitutes.
Poesia dels gossos,
a les places, al migdia.
A la nit de la vida,
pesen sobre mi els seus tentacles
de pedra, pa i solitud.
I des de llavors escric
sobre les mans dels obrers;
i des de llavors escric
sobre els ulls dels enamorats;
i des de llavors escric,
a la nit, la llum del sol
i la pluja,
i des de llavors escric.

 

José Eduardo Degrazia (Brasil, 1951)
Traducció del portuguès al català: Elija Lutze
   

Tangfastics… tan(t de) fàstic?

Copyright: _onzy_ http://statigr.am/p/478785936562511457_336714278

Ai las!, no desconnecte ni per un segon, no puc deixar de criticar els textos que llig… però bé, no vull queixar-me, que al capdavall és probable que visca d’això algun dia. Aquest paquet de llaminadures, Tangfastics (Haribo és, per cert, una empresa de Bonn, la meua ciutat nadiua), conté un joc de paraules evident: de fantàstic/fantastic han fet un canvi consonàntic i n’han creat la paraula tangfastics (no em pregunteu què hi pinta la g, perquè no ho sé. Potser hi ha algun altre joc que no detecte?!?). Siga com siga, l’altre dia a la facultat vaig veure aquestes llaminadures i en el primer moment només vaig distingir una cosa: que posava “fastic”. Evidentment no crea cap mena de problema a la resta de l’Estat espanyol, però dins del territori catalanoparlant segurament deu sobtar el nom de la marca… o sóc l’únic a qui li haja cridat l’atenció?

Abans d’acabar, vos deixe dos enllaços perquè en vegeu dos vídeos publicitaris. (Però que conste que no ho faig pas per animar-vos a menjar-vos-els, sinó per pura curiositat. Jo mateix no me’ls menjaria perquè porten gelatina, un producte carni que jo, com a vegetarià, no menge, i tampoc no em paguen perquè els promocione.)

Vídeo número 1

Vídeo número 2

“… es porque no quieren”

Si no lo [el català] hablan, es porque no quieren. Tampoco es tan difícil.

Aquestes dues frase les vaig sentir fa alguna setmaneta quan vaig esparar l’autobús que m’havia de portar a casa. Ara bé, podríeu pensar que m’agrada escoltar les converses d’altres persones… i la resposta seria que sí. Podria intentar de fer valdre l’excusa que com a traductor he de saber com parla la gent al carrer, que em cal dominar els diferents registres i que neccessite saber distingir i poder entendre diferents accents i dialectes. I crec que totes aquestes excuses són estupendes, però no deixen de ser excuses en el meu cas. Simplement m’agrada tafanejar en les converses d’altri (encara que alguna vegada ho faig d’una manera massa descarada), sentir i escoltar parlar la gent. Però tornem al contingut d’aquesta entrada, que no pot ser que em perda per les branques: la persona que va dir allò abans citat és una xica argentina que fa alguns anys que viu a Espanya i, com vaig saber gràcies a la resta de la conversa entre aquesta xica i una altra d’Erasmus, primer va viure a Mallorca i ara fa temps que viu a Barcelona. Em semblà molt curiós que diguera això, que les persones que no parlen català malgrat viure a on es parla és perquè no volen, i em va confirmar una opinió que jo mateix també compartisc. Què en penseu?

False friends #1: “Que la il·lusió continuï”

Un bell oxímoron, cortesia del blog ONCE Euskadi: http://blogs.vidasolidaria.com/once-euskadi/

Hi ha diverses paraules que m’han cridat especialment l’atenció durant els últims anys per ser inusuals, difícils de traduir, especialment boniques i/o falsos amics. D’aquesta última categoria, m’agradaria presentar-vos-en hui una amb què he topat repetidament enguany: il·lusió/ilusión.

El punt de partida d’aquesta entrada és la gran quantitat de cartells d’ONCE que he vist últimament i que afirmen coses com: «Que la il·lusió continuï», «Aniversaris d’il·lusió», «La teva il·lusió ens permet veure-hi»…; i el fet que jo, com a parlant natiu de l’alemany, entenc la paraula il·lusió d’una manera que fa que la publicitat d’ONCE em parega ridícula, paradòxica i, fins i tot, cínica. Veiem, doncs, les definicions d’aquesta paraula en alemany i anglés:

Segons el diccionari DWDS, la paraula Illusion té aquests dos significats:

  1. ‘trügerische Hoffnung, Einbildung, falsche Vorstellung’ (que ve a significar ‘esperança falsa, al·lucinació, imaginació equivocada’)
  2. ‘Zauberkunststück, Trick’ (aproximadament ‘joc de mans, truc’)

Així mateix, sol anar acompanyat d’adjectius com gefährlich (‘perillós’), verhängnisvoll (‘funest’), blank (‘buit’), trügerisch (‘enganyós’), zerstört (‘destruït’), etc. que fan palés el caràcter irreal i malaventurós d’aquesta mena d’autoengany.

Segons el diccionari d’Oxford, la paraula illusion té aquest significat (amb dues subaccepcions):

  1. ‘an instance of a wrong or misinterpreted perception of a sensory experience’: stripes embellish the surface to create the illusion of various wood-grain textures
  • ‘a deceptive appearance or impression’: the illusion of family togetherness
  • ‘a false idea or belief’: he had no illusions about the trouble she was in

Com podeu veure, també l’anglés en té una certa visió negativa, enganyosa.

Per acabar, fem una ullada al que ens en diuen el DIEC i el DRAE:

1 1 Error dels sentits o de l’esperit que fa prendre per realitat l’aparença. Una il·lusió òptica.
1 2 Engany degut a una falsa aparença.
f. 2 1 Esperança sense fonament real. No et facis il·lusions: aquest càrrec no serà per a tu. Viure d’il·lusions.
2 2 Engrescament que s’experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa. Anar de viatge li fa molta il·lusió.

1. f. Concepto, imagen o representación sin verdadera realidad, sugeridos por la imaginación o causados por engaño de los sentidos.
2. f. Esperanza cuyo cumplimiento parece especialmente atractivo.
3. f. Viva complacencia en una persona, una cosa, una tarea, etc.
4. f. Ret. Ironía viva y picante.

És curiós, a que sí? En català i castellà tenim també l’accepció de la il·lusió com a ‘engany dels sentits o de l’esperit’ (en la definició del DIEC destaca l’accepció 2.1); això no obstant, també hi és el significat positiu d’un «engrescament», de l’atractivitat d’un esdeveniment esperat, de complaença. Per això, una frase com «La teva il·lusió ens permet veure-hi», més encara relacionada amb la loteria,  em sembla un oxímoron ben paradòxic, mentre que pot sonar bé a un catalanoparlant o castellanoparlant natius.

PD: El Diccionari de paranys de traducció Anglès-Català Català-Anglès també recull aquest (parcialment) fals amic.