traducció literària
Zu sagen, dass Dein Lächeln
den ganzen Garten erhellen würde,
ist natürlich eine Übertreibung
Aber ich sah tatsächlich
eine Blume erblühen
als Du näherkamst
No vingues, Mort, encara,
que primer haig de teixir la llarga escala
que ha de pujar-me allà on desitge;
haig de complir el meu dharma,
fer, fer, les coses que ací dec.
Perquè tinc un deute
amb mi mateixa.
Vaig venir per quelcom més que per a passar com l’ombra.
Dintre de mi una llum vol eixir cap a fora.
No vingues encara, dóna-li temps al meu temps.
Et cerques
en l’alegria.
Prest
arriba a la fi.
La tristesa
s’acaba
a poc a poc.
Et cerques.
Et trobes
en la paraula.
In memoriam Arturo Corcuera
Las horas ya de números vestidas
Luis de Góngora
Ocell de bec allargat, la minutera del rellotge. S’assembla a un colibrí.
Gira en pla de porcellana, captiva a la paret.
La segueix la secundària, polleta pollada, fa poc nascuda.
Juntes assenyalen les hores vestides de xifres romanes.
Ens diuen que la vida passa i que les seues pulsacions també detenen
com el cor dels homes.
Arturo Corcuera, 1935 – 20/08/2017
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
Continua llegint «ITHACA 499 – “Fàbula del rellotge adquirit a Praga” – Arturo Corcuera»