ITHACA 513 – Hussein Habasch – “A l’embús del callament”

513 - Hussein Habasch - A l'embús del silenci

 Amb aquest poema de Hussein Habasch us desitgem un bon Nadal!

A l’embús del callament

Silent
com un floquet de neu
arribà el Nadal.

A la cruïlla de la nit
es trobà l’embús del callament.

Encara que el fatigava el camí,
obrí el pit,
donà a mamar als infants famolencs.

La santa nit
s’hostatjava
entre els humans.

El Nadal no hi romangué
gaire estona
amb el seu miracle.
Va fer un fardell
amb tot de desitjos i cançons
i se n’anà.

Sols la ironia
no se la pogué endur.
Com un adorn
la va penjar
a les branques
dels arbres de Nadal.

Hussein Habasch – Kurdistan (Síria), *1948
Traducció de l’alemany al català: Elija Lutze

 Original en alemany:

Continua llegint «ITHACA 513 – Hussein Habasch – “A l’embús del callament”»

ITHACA 496 – Hussein Habasch – “L’última súplica”

496 - L'última súplica - Hussein Habash - Quadro d'Inayat Attar

L’última súplica

Vent, oh vent!,
tantes vegades t’he suplicat,
mes sempre m’has mostrat
la cara més amarga.
Ara et pregaré
–per Déu–
una última volta:
Pren-me en la teua mà protectora
i porta’m aviat
fins a les portes de la frontera;
però no m’entregues
als guardians!
Penja’m un bressol
entre les oliveres
perquè m’empare
com un nadó.
Engronsa’m
i murmura’m
una cançó per a dormir.

Hussein Habasch – Kurdistan (Síria), *1948
Traducció al català: Elija Lutze

 Original en kurd:

Continua llegint «ITHACA 496 – Hussein Habasch – “L’última súplica”»