Tot esperant
Solia pensar que es podia resoldre així:
com els aplecs nocturns a l’estació
en esperar la gent l’últim bus que no ha de venir,
al principi, sols uns pocs, però cada volta més.
Aquella era una oportunitat per a ajuntar-se,
per a canviar-ho tot, plegats,
per a començar un nou món.
Però es dispersen.
(L’hora de gràcia ha passat. No tornarà.)
Cadascú fa el seu camí.
Cadascú serà un dòmino, de nou,
amb una cara amunt,
buscant un bon partit
en aquests jocs sense final.
Iehuda Amikhai (Israel, 1924 – 2000)
Traducció al català: Elija Lutze
Traducció al català: Elija Lutze
Versió original en hebreu: