L’última súplica
Vent, oh vent!,
tantes vegades t’he suplicat,
mes sempre m’has mostrat
la cara més amarga.
Ara et pregaré
–per Déu–
una última volta:
Pren-me en la teua mà protectora
i porta’m aviat
fins a les portes de la frontera;
però no m’entregues
als guardians!
Penja’m un bressol
entre les oliveres
perquè m’empare
com un nadó.
Engronsa’m
i murmura’m
una cançó per a dormir.
Hussein Habasch – Kurdistan (Síria), *1948
Traducció al català: Elija Lutze
Bergera dawîyê
Bayo
ez pir caran li ber te digerîm
û te mrwîza xwe
tim li min tirşdikir
Ev cara dawîyê ye ez lava li te dikim
tu bi ya xwedê dikî
min di nav mista xwe ke
bi xwe re bifirîne
li derwazên sînoran
min ispardeyî pasevanan meke
li nav hêrên me yî zêtwînê
hêlaneke zaroktîyê
ji min re avabike
min têxe nav min libake
û bi fîtefîta xwe min bixewîne
De: Ronahîyê birîn meke / Verletze das Licht nicht.
Belavgeha Hogir / Hogir Verlag (Bonn, 2005)
El text original és cortesia del poeta mateix,
el blog (en kurd i alemany) del qual podeu trobar ací.
(francès, grec, italià, japonès, kurd, macedoni, romanès, rus o xinès),
no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i us les enviem!