Mihai Eminescu: “Vers l’estel” (“La steaua”)

Quan estudiava l’A2 de romanés a l’EOI de Castelló, crec l’any 2018, vaig traduir un poema de Mihai Eminescu al català. Es tracta de “La steaua”, ‘Vers l’estel’.

Vers l’estel

Vers l’estel que ara surt.
Tan llarg n’és el viatge,
que milers d’anys han calgut
perquè la llum ens n’arribe.

Potser, fa temps, s’extingí
de camí pel blau distant.
El seu raig, però, ara per fi
llueix el nostre esguard.

La imatge de l’estel mort passa
a poc a poc pel firmament:
hi era mentre hom no el mirava,
hui el veiem tot i ser inexistent.

Així, quan el nostre amor
fineix en la profunda nit,
encara ens dona suport
la llum de l’amor extingit.


Traducció del romanés d’Elija Lutze

Original en romanés de Mihai Eminescu:

La steaua

La steaua care-a rãsãrit
E-o cale-atât de lungă,
Ca mii de ani i-au trebuit
Luminii sã ne-ajungă.

Poate de mult s-a stins în drum
In depărtari albastre,
Iar raza ei abia acum
Luci vederii noastre.

Icoana stelei ce-a murit
Incet pe cer se suie:
Era pe când nu s-a zărit,
Azi o vedem, si nu e.

Tot astfel când al nostru dor
Pieri în noapte-adânca,
Lumina stânsului amor
Ne urmarește încă.


Resulta, tanmateix, que ja existia una traducció (inèdita) d’aquest poema al català, de la qual no tenia constància i de què m’he assabentat ara. És la traducció de Josep Matas (de la dècada del 1950!) que reproduïsc a continuació i que he tret d’un article d’investigació d’Adriana Pintori i Joan Fontana [dona també més informació del poema i de l’autor; el teniu al final de l’entrada].

Fins a l’estel

Fins a l’estel que ha despuntat
tan llarga és la via,
que milers d’anys ens han calgut
per veure sa clarícia.

Potser fa molt s’és fós venint
per llunyedances blaves,
i avui tan sols son raig de llum
banya nostra mirada.

La imatge de l’estrella extinta
pel cel lentament puja;
era, mentre que no l’hem vista
la que veiem es nul·la.

Així quan nostre dolç desig
morí en nit obaga
la llum de l’extingit amor
ens persegueix encara.


Com canvia, no? Al final de l’article científic es troben també unes traduccions del mateix poema al castellà, francès, italià i portuguès, per si les voleu comparar.

Bibliografia
Pintori Olivotto, A. & J. Fontana i Tous (2021): “‘La steaua’ d’Eminescu en la traducció catalana inèdita de Josep Matas Perpiñá”, ‘Estudis Romànics’, vol. 43 (2021), p. 353-359. DOI: 10.2436/20.2500.01.324. Disponible en línia en: https://www.cervantesvirtual.com/obra/-la-steaua-deminescu-en-la-traduccio-catalana-inedita-de-josep-matas-perpina-1055309/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *