XX
L’albada.
La branca estén
el seu perfil prim
a les finestres, cos, dels teus ulls.
Pardals. Parpelles.
Es para
amb prou feines la pupil·la
a la llum esbossada.
Advé, advens,
cos, el dia.
Podria el dia aturar-se
a la branca nua,
ésser sols el despertar.
José Ángel Valiente (Ourense, 1929 – Ginebra, 2000)
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze
Original en espanyol:
XX
Amanecer.
La rama tiende
su delgado perfil
a las ventanas, cuerpo, de tus ojos.
Pájaros. Párpados.-
Se posa
apenas la pupila
en la esbozada luz.
Adviene, advienes,
cuerpo, el día.
Podría el día detenerse
en la desnuda rama,
ser sólo el despertar.
Original extret de: Obras completas, Vol. I, pàg. 451
Foto de Germain Droogenbroodt
Voleu llegir les versions d’aquest poema en castellà, anglès o en neerlandès? Les trobareu en aquesta pàgina!
Si les voldríeu en una altra llengua
(francès, grec, italià, japonès, kurd, macedoni, romanès, rus o xinès),
no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i us les enviem!
(francès, grec, italià, japonès, kurd, macedoni, romanès, rus o xinès),
no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i us les enviem!