Hui m’agradaria presentar-vos la paraula die Wehmut, un cultisme, segons el diccionari online Duden.
Com s’hi pot llegir, aquesta paraula es defineix com a ‘verhaltene Trauer, stiller Schmerz bei der Erinnerung an etwas Vergangenes, Unwiederbringliches’, això és, una tristesa continguda, el dolor silenciós que hom sent quan recorda una cosa irrecuperable del passat.
Etimològicament té a veure amb els dos compostos das Weh (‘el sofriment’ físic o sentimental) i der Mut (‘la valentia’); no obstant això, ens ha arribat no de forma directa com a composició d’aquests dos substantius, sinó com a derivació regressiva de l’adjectiu wehmütig. (Per a més informació etimològica, vegeu-ne l’entrada al diccionari etimològic dels germans Grimm)
Els verbs que es col·loquen amb aquest substantiu són: jdn. Wehmut erfassen, jdn. Wehmut ergreifen, jdn. Wehmut befallen i jdn. Wehmut beschleichen i Wehmut empfinden, entre altres. (cf. Duden i DWDS)
PD: Recordeu que una e davant del substantiu enunciat vol dir que és femení (com l’article die que acaba en –e); una s, que és neutre (com l’article das), i una r, que és masculí (com l’article der).
PPD: La citació de Ludwig Anzengruber a la imatge diu:
Sehnsucht ist erstickte Freude, Wehmut ist stumpfer Schmerz.
Un altre dia parlarem més a fons sobre la paraula Sehnsucht… (i ací ho deixe, sí, sí!)
Una resposta a «Wort des Tages: e Wehmut»