Categories
Coses de la llengua

Tangfastics… tan(t de) fàstic?

Ai las!, no desconnecte ni per un segon, no puc deixar de criticar els textos que llig… però bé, no vull queixar-me, que al capdavall és probable que visca d’això algun dia. Aquest paquet de llaminadures, Tangfastics (Haribo és, per cert, una empresa de Bonn, la meua ciutat nadiua), conté un joc de paraules evident: de fantàstic/fantastic han fet un canvi consonàntic i n’han creat la paraula tangfastics (no em pregunteu què hi pinta la g, perquè no ho sé. Potser hi ha algun altre joc que no detecte?!?). Siga com siga, l’altre dia a la facultat vaig veure aquestes llaminadures i en el primer moment només vaig distingir una cosa: que posava “fastic”. Evidentment no crea cap mena de problema a la resta de l’Estat espanyol, però dins del territori catalanoparlant segurament deu sobtar el nom de la marca… o sóc l’únic a qui li haja cridat l’atenció?

Abans d’acabar, vos deixe dos enllaços perquè en vegeu dos vídeos publicitaris. (Però que conste que no ho faig pas per animar-vos a menjar-vos-els, sinó per pura curiositat. Jo mateix no me’ls menjaria perquè porten gelatina, un producte carni que jo, com a vegetarià, no menge, i tampoc no em paguen perquè els promocione.)

Vídeo número 1

Vídeo número 2

Categories
Coses de la llengua

Excursioneta a Montserrat: “bai”

Durant l’excursió de hui a Montserrat, he tingut tres xiques a prop que parlaven una llengua que no entenia. Com a traductor i amant de les llengües, això, el fet de no entendre algú, sempre em crida l’atenció, a l’ensems de fer-me un poquet de ràbia i molta gràcia. Entre els estudiants que hem anat a Montserrat, hi havia més d’una llengua que no entenia, però el que feia destacar la manera de parlar de les tres xiques era el fet que de tant en tant, entre mig de tota la resta de paraules incomprensibles, sorgien paraules que sí que entenia. Coneixeu la sensació? I dubtava i dubtava, ha d’ésser una llengua romànica, perquè acaben de dir «sí», no, però no pot ser, perquè no entenc prou perquè siga italià, portugués, romà, francés o una de les altres... Bé, vaig al gra: era èuscar i m’ha agradat molt escoltar-les parlar aquest idioma (m’agradaria aprendre’l en algun moment de la meua vida). Fonètica coneguda, però mots inintel·ligibles, perfecte! I al lingüista dins de mi li ha semblat molt interessant la mescla amb paraules soltes soltades en castellà, paregut a com ho fem molt els catalanoparlants.
PD: bai significa ‘sí’.