Si no lo [el català] hablan, es porque no quieren. Tampoco es tan difícil.
Aquestes dues frase les vaig sentir fa alguna setmaneta quan vaig esparar l’autobús que m’havia de portar a casa. Ara bé, podríeu pensar que m’agrada escoltar les converses d’altres persones… i la resposta seria que sí. Podria intentar de fer valdre l’excusa que com a traductor he de saber com parla la gent al carrer, que em cal dominar els diferents registres i que neccessite saber distingir i poder entendre diferents accents i dialectes. I crec que totes aquestes excuses són estupendes, però no deixen de ser excuses en el meu cas. Simplement m’agrada tafanejar en les converses d’altri (encara que alguna vegada ho faig d’una manera massa descarada), sentir i escoltar parlar la gent. Però tornem al contingut d’aquesta entrada, que no pot ser que em perda per les branques: la persona que va dir allò abans citat és una xica argentina que fa alguns anys que viu a Espanya i, com vaig saber gràcies a la resta de la conversa entre aquesta xica i una altra d’Erasmus, primer va viure a Mallorca i ara fa temps que viu a Barcelona. Em semblà molt curiós que diguera això, que les persones que no parlen català malgrat viure a on es parla és perquè no volen, i em va confirmar una opinió que jo mateix també compartisc. Què en penseu?