No vingues, Mort, encara,
que primer haig de teixir la llarga escala
que ha de pujar-me allà on desitge;
haig de complir el meu dharma,
fer, fer, les coses que ací dec.
 
Perquè tinc un deute
amb mi mateixa.
Vaig venir per quelcom més que per a passar com l’ombra.
Dintre de mi una llum vol eixir cap a fora.
No vingues encara, dóna-li temps al meu temps.