ciència-ficció – Transible

L’estiu passat vaig assistir, junt amb mon pare i la meua parella, a un dels esdeveniments friquis més importants: la Worldcon, la ‘convenció’ o l’aplec mundial per a les persones aficionades a la ciència-ficció i la fantasia. Ja és la tercera volta que hi assistisc: després de Londres 2014 i Hèlsinki 2017, el 2019 tocava viatjar a Dublín, o Baile Átha Cliath en irlandès, la capital de la República d’Irlanda, atès que la Worldcon tendeix a tenir lloc un any a EUA i l’altre a Europa.

Com els dos anys anteriors, en què vaig poder conèixer en personal la meua autora preferida, Robin Hobb, així com altres autors i editors i traductors i artistes i lectors i, sobretot, membres del ‘fandom’, de la cultura friqui, també aquesta vegada m’ho vaig passar genial, vaig poder assistir a molts actes, taules redones, concerts, lectures de llibres…

Ací teniu una llista d’alguns dels actes als quals vaig assistir:

Dijous
- Simulació del comandament d’una nau de Star Trek: USS Cuchulain
- Concert de l’autora Ju Honisch
- Taula redona “Fantastical travel guide”
- Taula redona “Celtic’ fantasy and mythology”
- Taula redona “I know my worth: the women of Marvel movies”
- Concert del fan Erwin ‘Filthy Pierre’ Strauss

Divendres
- Taula redona “Now we are witnesses: Doctor Who’s new historicals”
- Taula redona “Stories from other media turned into games”
- Lectura de l’autor Joe Abercrombie
- Taula redona “Educating children in how to avoid a dystopia”
- Concert del Dublin’s Worldcon Orchestra

Dissabte
- Taller “Introduction to Dungeons & Dragons”
- Curtmetratge “Time Traveller”
- Taula redona “The role of fantastical creatures”
- Exposició d’art
- Masquerada

Diumenge
- Concert de Death Ingloria (Galina Rin)
- Concert de Kerri-Ellen Kelly
- Taula redona “How national identity is portrayed in SFF”
- Taula redona “The importance of kindness”
- Mostra de combat pesat amb la Society for Creative Anachronism
- Jocs de tauler a la Sala de jocs
- Lectura de l’autor Matthew Hughes
- Lectura de l’autora Patrice Sarath

Montag
- Taller “Superfight: superheroes”
- Concert de Daoirí Farrell
- Cerimònia de cloenda

En altres anys he intentat assistir al màxim de taules redones i conferències acadèmiques, però de vegades pot ser estressant intentar d’aconseguir d’entrar en tots els actes que vols, perquè hi ha molta gent i es formen cues enormes, especialment en els actes més concorreguts, on participa gent famosa. A més, no és el mateix assistir-hi a soles que acompanyat, ja que cal veure què pot interessar a tothom. No obstant això, quan no vas a un acte programat, tens la sala de jocs o la sala de venedors, on trobaràs articles de tot tipus i artistes, o l’exposició d’art o aprofites per a fer un mos, de manera que sempre t’ho passes bé. Espere que prompte es torne a fer una Worldcon per Europa i que em puga permetre de tornar-hi!

Em plau enormement poder anunciar que s’ha publicat el número 48 (2019) de L’Aiguadolç, amb títol “Literatura, ciència i ficció”, el dossier del qual he tingut l’honor de coordinar. En aquest dossier, explorem els vincles entre literatura i ciència i parlem de la literatura fantàstica i la ciència-ficció.

El dossier: literatura, ciència i ficció

Al meu entendre, tant la ciència com la literatura tenen en comú la recerca, l’explicació, la interpretació i la narració de la (o una, en tot cas) realitat. Ens expliquem, ens narrem, ens contem, i aquesta aproximació a la nostra vida i al que ens envolta condiciona alhora com ens veiem i com veiem la realitat. No és debades que els estudis psicològics (com ara de la Gestalt) han demostrat que la percepció no és objectiva o innocent, sinó subjectiva i carregada de cultura i desitjos.

Així és que aquestes dues arts humanes van sovint lligades i constitueixen una font d’inspiració l’una per a l’altra. Alguns dels gèneres que explorem en aquest número són, per tant, la ficció científica, la cientificció, la ciència-en-ficció i la ciència-ficció (i, d’una manera més àmplia, la fantasia o literatura fantàstica, també literatura especulativa), totes les quals són fruit del diàleg entre ciència i literatura. Amb tot, d’entre aquests gèneres, la literatura fantàstica ha estat, des de fa molts anys, un dels meus gèneres narratius preferits. Per això, quan se’m va proposar de tornar a coordinar un número de L’Aiguadolç (després del número sobre la traducció literària), la revista literària de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, hi vaig pensar de seguida.

Antologia: el primer capítol d’Els desposseïts, d’Ursula K. LeGuin

Per a l’apartat d’Antologia, comptem amb la col·laboració (moltíssimes gràcies, de nou!) de l’editorial Raig Verd, que ens ha permès de publicar-hi el primer capítol d’Els desposseïts, una novel·la (espectacular!) d’Ursula K. Le Guin, una de les meues autores preferides, traduïda al català per Blanca Busquets.

Aquest extret el precedeix una breu introducció a la novel·la i a l’autora, així com una entrevista a l’editora del llibre, Laura Huerga, i a la traductora, Blanca Busquets, en què parlen, entre molts altres temes, de la segona novel·la d’Ursula K. Le Guin que tenien entre mans en aquell moment: La mà esquerra de la foscor (obra, per cert, que ja es troba a les llibreries!).

La portada

Aquesta imatge de portada és l’obra “Sobre un fons de botifarres, literatura, ciència i ficció, altament marinades”, de l’artista pegolí Josep Ferrer. Voldria agrair-li enormement la seua col·laboració i el fantàstic treball!

Sumari i resums dels articles del Dossier

A continuació podeu veure la coberta, la pàgina de crèdits, el sumari del número 48 de L’Aiguadolç i els resums (en català i en anglès) dels articles del Dossier. Els articles del Dossier són els següents:

Presentació del dossier “Literatura, ciència i ficció”: connexions i els realistes d’una realitat més àmplia (Elija Lutze)
La literatura i la ciència: connivències (Emili Rodríguez-Bernabeu)
La ficció: una eina per reflexionar sobre l’ètica científica (Xavier Duran Escriba)
De Cinc setmanes en globus a La guerra del foc: reflexions entorn de la presència de la ciència dins la novel·la juvenil del segle XIX (Sílvia Aymerich, Hélène Beaulieu i Josep-Joan Centelles)
La narrativa fantàstica (o de fantasia) al País Valencià (Josep Antoni Fluixà)
L’univers de La Fallera Calavera: la identitat cultural valenciana en (un) joc (Jordi Llavoré i Pons)
La distopia com a paròdia: l’exploració gràfica de Lavínia 2016 o la guerra dels poetes (Eduard Baile López)
Entrevista a Laura Huerga i Blanca Busquets: “Ursula K. Le Guin és la gran creadora d’esperança” (Elija Lutze)

Vull donar les gràcies també a totes les persones que han participat i col·laborat en els apartats del Dossier, l’Antologia, la Conversa i Ressenyes i comentaris, que han fet possible la publicació d’aquest número de la revista. El meu més sincer agraïment!