No recorde qui encoratjà a qui, però amb temps la bola es va fer gran i, un dia parlant, l’amiga Montse i jo decidírem que havíem de fer una versió en valencià d’una cançó de La La Land. (Bé, dic “una”, però la nostra aspiració era fer tot un seguit de traduccions i versions, tot La La Land i després més i més.)
La traducció de poemes (i cançons, més) sempre m’ha semblat dificilíssima i, per / malgrat això (perquè és un repte), he traduït uns quants poemes al llarg dels últims anys. No tinc un talent natural per la poesia, em costa allunyar-me de l’original, trobe que no tinc la llicència poètica per a crear quelcom de nou que puga ser una traducció més reeixida. Així doncs, la gran majoria de vegades no acabe d’estar content amb les meues traduccions, però potser justament això també és un aprenentatge. Aquesta traducció no n’és cap excepció; tot i això, m’encanta aquesta versió de Montse i espere que en gaudiu. Gràcies, Montse, i per moltes més!
Lletra en català
La meua tia va viure a París
Recorde que solia vindre a casa i ens contava (eixes) historietes de la vida a l’estranger i
Recorde que ens deia que una volta es va llançar al riu, descalça
Somreia
Salta, tot d’una,
I cau a dintre del riu
L’aigua és gelada
Un mes constipada
Però ho faria de nou, diu
Çò va pels somiadors
Tot i semblar tan folls
Çò va pels cors ferits
Çò va pels embolics
Captà quelcom màgic
Cel sense límits
La imatge d’un sol post
L’alcohol l’encenia
fins que s’extingia
En recordaré sempre el foc
Çò va pels somiadors
Tot i semblar tan folls
Çò va pels cors ferits
Çò va pels embolics
Em contà:
“Un poc de follia és clau
Per veure el món tot de nou
Qui sap on ha de dur-nos
Per això els cal tenir-nos!”
Que vinguen insurrectes
Les ones de pedretes
Pintores, poetes i peces
Çò va pels somiadors
Tot i semblar tan folls
Çò va pels cors trencats
Çò va pels embolicats
Tot començà xicotiu
Ella, la neu i el riu
Tot somrient
Ho faria de nou, diu
Traducció de l’anglès al català: Elija Lutze
Lletra original en anglès
My aunt used to live in Paris
I remember, she used to come home and tell us these stories about being abroad
And I remember she told us that she jumped into the river once, barefoot
She smiled
Leapt, without looking
And tumbled into the Seine
The water was freezing
She spent a month sneezing
But said she would do it again
Here’s to the ones who dream
Foolish as they may seem
Here’s to the hearts that ache
Here’s to the mess we make
She captured a feeling
Sky with no ceiling
The sunset inside a frame
She lived in her liquor
And died with a flicker
I’ll always remember the flame
Here’s to the ones who dream
Foolish as they may seem
Here’s to the hearts that ache
Here’s to the mess we make
She told me
“A bit of madness is key
To give us new colors to see
Who knows where it will lead us?
And that’s why they need us”
So bring on the rebels
The ripples from pebbles
The painters, and poets, and plays
And here’s to the fools who dream
Crazy as they may seem
Here’s to the hearts that break
Here’s to the mess we make
I trace it all back to then
Her, and the snow, and the Seine
Smiling through it
She said she’d do it again
Compositors de la música: Justin Hurwitz / Benj Pasek / Justin Noble Paul
Lletra de “Audition (The Fools Who Dream)” © Warner Chappell Music, Inc, Universal Music Publishing Group
