Categories
Uncategorized

La La Land: “The fools who dream”

No recorde qui encoratjà a qui, però amb temps la bola es va fer gran i, un dia parlant, l’amiga Montse i jo decidírem que havíem de fer una versió en valencià d’una cançó de La La Land. (Bé, dic “una”, però la nostra aspiració era fer tot un seguit de traduccions i versions, tot La La Land i després més i més.)

La traducció de poemes (i cançons, més) sempre m’ha semblat dificilíssima i, per / malgrat això (perquè és un repte), he traduït uns quants poemes al llarg dels últims anys. No tinc un talent natural per la poesia, em costa allunyar-me de l’original, trobe que no tinc la llicència poètica per a crear quelcom de nou que puga ser una traducció més reeixida. Així doncs, la gran majoria de vegades no acabe d’estar content amb les meues traduccions, però potser justament això també és un aprenentatge. Aquesta traducció no n’és cap excepció; tot i això, m’encanta aquesta versió de Montse i espere que en gaudiu. Gràcies, Montse, i per moltes més!

Lletra en català

La meua tia va viure a París
Recorde que solia vindre a casa i ens contava (eixes) historietes de la vida a l’estranger i
Recorde que ens deia que una volta es va llançar al riu, descalça

Somreia

Salta, tot d’una,
I cau a dintre del riu
L’aigua és gelada
Un mes constipada
Però ho faria de nou, diu

Çò va pels somiadors
Tot i semblar tan folls
Çò va pels cors ferits
Çò va pels embolics

Captà quelcom màgic
Cel sense límits
La imatge d’un sol post

L’alcohol l’encenia
fins que s’extingia
En recordaré sempre el foc

Çò va pels somiadors
Tot i semblar tan folls
Çò va pels cors ferits
Çò va pels embolics

Em contà:

“Un poc de follia és clau
Per veure el món tot de nou
Qui sap on ha de dur-nos
Per això els cal tenir-nos!”

Que vinguen insurrectes
Les ones de pedretes
Pintores, poetes i peces

Çò va pels somiadors
Tot i semblar tan folls
Çò va pels cors trencats
Çò va pels embolicats

Tot començà xicotiu
Ella, la neu i el riu
Tot somrient
Ho faria de nou, diu

Traducció de l’anglès al català: Elija Lutze


Lletra original en anglès

My aunt used to live in Paris
I remember, she used to come home and tell us these stories about being abroad
And I remember she told us that she jumped into the river once, barefoot

She smiled

Leapt, without looking
And tumbled into the Seine
The water was freezing
She spent a month sneezing
But said she would do it again

Here’s to the ones who dream
Foolish as they may seem
Here’s to the hearts that ache
Here’s to the mess we make

She captured a feeling
Sky with no ceiling
The sunset inside a frame

She lived in her liquor
And died with a flicker
I’ll always remember the flame

Here’s to the ones who dream
Foolish as they may seem
Here’s to the hearts that ache
Here’s to the mess we make

She told me
“A bit of madness is key
To give us new colors to see
Who knows where it will lead us?
And that’s why they need us”

So bring on the rebels
The ripples from pebbles
The painters, and poets, and plays

And here’s to the fools who dream
Crazy as they may seem
Here’s to the hearts that break
Here’s to the mess we make

I trace it all back to then
Her, and the snow, and the Seine
Smiling through it
She said she’d do it again

Compositors de la música: Justin Hurwitz / Benj Pasek / Justin Noble Paul

Lletra de “Audition (The Fools Who Dream)” © Warner Chappell Music, Inc, Universal Music Publishing Group

Categories
Coses de la literatura Uncategorized

Worldcon 2019: aplec de ciència-ficció i fantasia a Dublín

L’estiu passat vaig assistir, junt amb mon pare i la meua parella, a un dels esdeveniments friquis més importants: la Worldcon, la ‘convenció’ o l’aplec mundial per a les persones aficionades a la ciència-ficció i la fantasia. Ja és la tercera volta que hi assistisc: després de Londres 2014 i Hèlsinki 2017, el 2019 tocava viatjar a Dublín, o Baile Átha Cliath en irlandès, la capital de la República d’Irlanda, atès que la Worldcon tendeix a tenir lloc un any a EUA i l’altre a Europa.

Com els dos anys anteriors, en què vaig poder conèixer en personal la meua autora preferida, Robin Hobb, així com altres autors i editors i traductors i artistes i lectors i, sobretot, membres del ‘fandom’, de la cultura friqui, també aquesta vegada m’ho vaig passar genial, vaig poder assistir a molts actes, taules redones, concerts, lectures de llibres…

Ací teniu una llista d’alguns dels actes als quals vaig assistir:

  • Dijous
    • Simulació del comandament d’una nau de Star Trek: USS Cuchulain
    • Concert de l’autora Ju Honisch
    • Taula redona “Fantastical travel guide”
    • Taula redona “Celtic’ fantasy and mythology”
    • Taula redona “I know my worth: the women of Marvel movies”
    • Concert del fan Erwin ‘Filthy Pierre’ Strauss
  • Divendres
    • Taula redona “Now we are witnesses: Doctor Who’s new historicals”
    • Taula redona “Stories from other media turned into games”
    • Lectura de l’autor Joe Abercrombie
    • Taula redona “Educating children in how to avoid a dystopia”
    • Concert del Dublin’s Worldcon Orchestra
  • Dissabte
    • Taller “Introduction to Dungeons & Dragons”
    • Curtmetratge “Time Traveller”
    • Taula redona “The role of fantastical creatures”
    • Exposició d’art
    • Masquerada
  • Diumenge
    • Concert de Death Ingloria (Galina Rin)
    • Concert de Kerri-Ellen Kelly
    • Taula redona “How national identity is portrayed in SFF”
    • Taula redona “The importance of kindness”
    • Mostra de combat pesat amb la Society for Creative Anachronism
    • Jocs de tauler a la Sala de jocs
    • Lectura de l’autor Matthew Hughes
    • Lectura de l’autora Patrice Sarath
  • Montag
    • Taller “Superfight: superheroes”
    • Concert de Daoirí Farrell
    • Cerimònia de cloenda

En altres anys he intentat assistir al màxim de taules redones i conferències acadèmiques, però de vegades pot ser estressant intentar d’aconseguir d’entrar en tots els actes que vols, perquè hi ha molta gent i es formen cues enormes, especialment en els actes més concorreguts, on participa gent famosa. A més, no és el mateix assistir-hi a soles que acompanyat, ja que cal veure què pot interessar a tothom. No obstant això, quan no vas a un acte programat, tens la sala de jocs o la sala de venedors, on trobaràs articles de tot tipus i artistes, o l’exposició d’art o aprofites per a fer un mos, de manera que sempre t’ho passes bé. Espere que prompte es torne a fer una Worldcon per Europa i que em puga permetre de tornar-hi!