Hui m’agradaria presentar-vos (amb un dia de retard, perdoneu!) la paraula següent: r Wagehals, també Waghals.
Ja havíem vist anteriorment la paraula Wagemut (i estic segur que aquesta entrada no serà l’última sobre un compost de wage-), que descriu una audàcia intrèpida. Aquesta vegada, però, tenim un compost dels elements Wage-, que ve del verb etwas wagen (‘gosar alguna cosa, aventurar-se a fer quelcom’), i -hals, que ve de la paraula r Hals, ‘coll’; ara bé, si abans teníem un tipus de comportament o actitud, la paraula Wagehals fa referència al tipus de persona que mostra un comportament així: una persona que arrisca el seu coll, això és, la seua vida.
Efectivament, segons el diccionari etimològic incorporat al DWDS, el mot s’ha format a partir d’un nom-frase (és a dir, un nom que significa tota una frase; corregiu-me si no es diu així) en imperatiu de l’expressió den Hals wagen i descriu una persona valenta des del segle XV. De fet, fins i tot s’ha document l’ús d’aquesta paraula com a sobrenom des del segle XIV.
Així mateix es forma l’adjectiu waghalsig o wagehalsig a partir d’aquest substantiu. Un advertiment, si de cas, Wagehals és, segons el diccionari Duden, una paraula en desús, arcaitzant!