Tangfastics… tan(t de) fàstic?

Copyright: _onzy_ http://statigr.am/p/478785936562511457_336714278

Ai las!, no desconnecte ni per un segon, no puc deixar de criticar els textos que llig… però bé, no vull queixar-me, que al capdavall és probable que visca d’això algun dia. Aquest paquet de llaminadures, Tangfastics (Haribo és, per cert, una empresa de Bonn, la meua ciutat nadiua), conté un joc de paraules evident: de fantàstic/fantastic han fet un canvi consonàntic i n’han creat la paraula tangfastics (no em pregunteu què hi pinta la g, perquè no ho sé. Potser hi ha algun altre joc que no detecte?!?). Siga com siga, l’altre dia a la facultat vaig veure aquestes llaminadures i en el primer moment només vaig distingir una cosa: que posava “fastic”. Evidentment no crea cap mena de problema a la resta de l’Estat espanyol, però dins del territori catalanoparlant segurament deu sobtar el nom de la marca… o sóc l’únic a qui li haja cridat l’atenció?

Abans d’acabar, vos deixe dos enllaços perquè en vegeu dos vídeos publicitaris. (Però que conste que no ho faig pas per animar-vos a menjar-vos-els, sinó per pura curiositat. Jo mateix no me’ls menjaria perquè porten gelatina, un producte carni que jo, com a vegetarià, no menge, i tampoc no em paguen perquè els promocione.)

Vídeo número 1

Vídeo número 2

“… es porque no quieren”

Si no lo [el català] hablan, es porque no quieren. Tampoco es tan difícil.

Aquestes dues frase les vaig sentir fa alguna setmaneta quan vaig esparar l’autobús que m’havia de portar a casa. Ara bé, podríeu pensar que m’agrada escoltar les converses d’altres persones… i la resposta seria que sí. Podria intentar de fer valdre l’excusa que com a traductor he de saber com parla la gent al carrer, que em cal dominar els diferents registres i que neccessite saber distingir i poder entendre diferents accents i dialectes. I crec que totes aquestes excuses són estupendes, però no deixen de ser excuses en el meu cas. Simplement m’agrada tafanejar en les converses d’altri (encara que alguna vegada ho faig d’una manera massa descarada), sentir i escoltar parlar la gent. Però tornem al contingut d’aquesta entrada, que no pot ser que em perda per les branques: la persona que va dir allò abans citat és una xica argentina que fa alguns anys que viu a Espanya i, com vaig saber gràcies a la resta de la conversa entre aquesta xica i una altra d’Erasmus, primer va viure a Mallorca i ara fa temps que viu a Barcelona. Em semblà molt curiós que diguera això, que les persones que no parlen català malgrat viure a on es parla és perquè no volen, i em va confirmar una opinió que jo mateix també compartisc. Què en penseu?